Ichki kasallikiar


 .9 . Arterial gipertoniya



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet116/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

6 .9 . Arterial gipertoniya
Arterial gipertoniya
( y u n o n . /ту/?ег—o r t i q c h a ,
tonos—
ta ra n g lik , 
b o s i m ) yoki es s e n sia l g i p e r t e n z i y a — a r te r ia l q o n b o s i m i n i n g
oshishi b ilan k e c h a d ig a n su ru n k a li kasallikdir, b u n d a h a m m aksim al 
(sistolik), h a m m i n im a l (d ia sto lik ) a rte ria l q o n b o sim i k o ‘tariladi. 
G i p e r te n z i y a n i n g b o s h q a s h a k lla r id a n farqli ra v ish d a , g ip e rto n iy a
kasalligida a rte ria l b o s i m n in g y u q o ri b o i i s h i b u y ra k yoki e n d o k r in
b e z la r i k a s a llik la ri o q i b a t i d a b o ‘l m a y , balk i q o n b o s i m i id o ra
etilishining buzilishiga b o g ‘liq b o l a d i . Arterial g ip erto n iy an in g asosiy 
b e l g i l a r i d a n b iri b i r l a m c h i a ’z o l a r p a t o l o g i y a s i b i l a n b o g ‘liq 
b o l m a g a n a r te ria l q o n b o s im in in g ortish i. Bu kasallik y u r a k - q o n
t o m i r tiz im i t o m o n i d a n a s o r a tla r y u z a g a kelishi b ila n x a r a k te r ­
la n a d i.
E tiologiyasi.
A r t e r i a l g i p e r t o n i y a n i n g k e lib c h i q i s h s a b a b i 
95 % h o d is a la r d a n o m a ’lu m (essensial g ip e rto n iy a ). M a r k a z iy nerv 
fa o liy a tid a t e z - t e z ta k r o r la n a d i g a n salbiy k e c h in m a la r , m o d d a l a r
a lm a s h i n u v i n i n g i z d a n c h iq is h i, irsiy m o y illik , b a ’zi b ir tash q i 
o m illar, g ip o d in a m iy a (k a m h a rak atlan ish ), o ‘tk ir r u h iy -e m o ts io n a l
185


ja r o h a t l a r va m a rk a z iy asab faoliy a tin in g k lim a k s m u n o s a b a t i bilan 
iz d a n c h iq is h i, n ik o tin k a b ila r t a 's ir id a a rte ria l g ip e r to n iy a n in g
kelib c h iqishida m u h i m a h a m iy a tg a ega. Alkogol (10 % ) va sem izlik 
( o r ti q c h a v a z n g a ega boMish) a rte rial q o n b o s i m in i k o ‘tarilishiga 
olib kelishi m u m k in . S h u n in g d e k , q u y id a g i k a sa lliklar va h o la tla r
h a m s a b a b b o ‘lish i m u m k i n : b u y r a k k a s a l l i k l a r i , e n d o k r i n
k asa llik lar ( K u s h i n g s i n d r o m i , f e to x r o m o s i t o m a , a k r o m e g a liy a , 
giperparatireoidizm , qandli diabet), hom iladorlik, ao rta koarktatsiyasi.
T a s h q i m u h i t d a n b o s h m iy a n i n g oliy boM im lariga a s a b la rn i 
to liq t i r a d ig a n t a ’s ir o tla r kelib tu ris h i n a tija s id a b o s h m i y a n i n g
ke c h ish i qism la ri d o i m q o ‘z g ‘alg an h o ld a tu r a d ig a n boNib q o la d i. 
M iy ad ag i m a n a s h u q o ^ a l i s h o ‘c h o q la r i q o n to m ir la rig a t a ’sir 
k o ‘rsatib, u l a r t o n u s i n in g t o ‘g ‘ri id o ra e tilish in i b u z a d i, n a tija d a
a r z i m a g a n s a b a b d a n h a m t o m i r l a r to n u s i o ‘zga rib, q o n b o sim i 
k o ‘tarilib tu r a d ig a n boNib q o la d i. Bu h o d isa b o r a - b o r a k u c h a y ib , 
d o im iy tus ola boshlaydi va oxiri q o n bosim i m u d o m y uqori d arajada 
tu r a d ig a n b o ‘ladi. V a q t o ‘tg an sayin turli o rg a n va t o ‘q im a l a r d a n
c h iq a d ig a n g o r m o n l a r h a m d a b o s h q a faol m o d d a l a r vositasi b ilan 
o r g a n iz m g a t a ’sir k o ‘rsa tuvc hi m e x a n iz m la r q o n b o s im in in g y u q o ri 
tu ris h in i q u v v a tla b b o ra d ig a n b o T ib q oladi.
Klinikasi.
H o z irg i v a q td a a r te ria l g i p e r t o n i y a n i n g
q u y id a g i 
ta sn ifid a n foy d a la n ila d i (1 9 9 9 -y ild a J S S T t o m o n i d a n jo r iy etilgan):
T o ifa s i
S is to lik a r te r ia l b o s im
( m m s im o b u s tu n id a )
D ia s to lik a r te r ia l b o s im
( m m s im o b u s tu n id a )
O p tim a l
120 d a n k a m
8 0 d a n k a m
N o r m a l ( m e ’y o riy )
1 2 0 - 1 2 9
8 0 - 8 4
M e ’y o r c h e g a r a s id a
k o ‘ta r ilg a n
1 3 0 - 1 3 9
8 5 - 8 9
G ip e r to n iy a
1 d a r a ja
1 4 0 - 1 5 9
9 0 - 9 9
C h e g a r a v iy
1 4 0 - 1 4 9
9 0 - 9 5
II d a r a ja
1 6 0 - 1 7 9
1 0 0 - 1 0 9
II I d a ra ja
180
1 10 v a u n d a n y u q o ri
A lo h id a s is to lik a r te r ia l 
g ip e r to n iy a
140
9 0 d a n k a m
C h e g a r a v iy
1 4 0 - 1 4 9
9 0 d a n k a m
186


K lin ik k e c h is h ig a q a r a b , u c h dav rg a b o ‘linadi:
1. B irinchi d a v r — x astalik n in g b o s h la n g ‘ich davri b o ‘lib, b u n d a
q o n b o sim i, a s o s a n , r u h i y - h a y a j o n t a ’sirida v a q t i n c h a k o ‘tarilib
tu r a d i, b u d a v r d a kasallik q a y ta la n a d i.
2. Ik kinchi d a v r — arterial b o s im n in g m u d o m k o ktarilib turilishi 
b ilan x a r a k te r la n a d i, m a x su s d a v o q ilin m a s a , b o s im p a sa y m a y d i. 
G i p e r to n iy a krizlariga m oyillik p a y d o b o ‘ladi.
3. U c h i n c h i d a v r — sk le ro tik d a v r d e b a talib , b u n d a b u y ra k va 
b o s h q a a ’z o la r to m irla rid a , a o r ta toj to m irla ri bilan m iya to m irla rid a 
q a y t m a s o ‘z g a ris h la r p a y d o b o l a d i .
B u n d a n tash q ari:
1. X a sta lik n in g s e k in k e c h a d ig a n turi.
2. Z o ‘rayib b o r a d ig a n (xavfli) turlari.
3. U z o q m u d d a t d a v o m e ta d ig a n tu rlari m avjud.
K a sa llik n in g b o s h la n is h id a g ip e r to n iy a a lo m a tla r s iz k e c h a d i.
B e m o r n i n g a s a b la ri b o ' s h a s h g a n , m e h n a t q o b iliy a ti p a s a y g a n , 
b o s h o g krig ‘i, b o s h a y la n ish i, b o s h n i n g lo 'q illa sh i, y u ra k u rish in in g
te z la sh u v i t e z - t e z k u za tilad i. A m m o k o ‘p h o lla r d a kasallik b iro r 
a l o m a ts iz k e c h ib , a rte ria l b o s im o ‘l c h a n g a n h o ld a g in a a n iq la n a d i. 
K e y in c h a lik n a fa s qisishi, y u ra k s o h a s id a o g 'r iq p a y d o b o l a d i .
K asallik riv o jlan ish in in g m iy a t u r id a m iy a d a q o n aylanishi buzilib, 
insult yuz b e rish i e h tim o li m av ju d . A rte rial g ip e rto n iy a g a u c h r a g a n
b e m o r l a r q u l o q d a s h o v q in eshitilish i, b a d a n d a c h u m o l i y u r g a n d e k
hisning p a y d o boMishi, k o ‘z o ld in in g jim irlashi, k o ‘rishning b uzilishi, 
y u r a k s o h a s id a y o q im s iz his sez g isin in g p a y d o boMishi, injiqlik, 
u y q u s iz lik , u m u m i y b e h o llik , m e h n a t q o b iliy a ti va x o t i r a n i n g
s u s a y ish id a n sh ik o y a t qiladilar.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish