Ichki kasallikiar

2 5 -r a s m .
O v q a t h a z m q ilis h d a
is h tir o k c ta d ig a n q o r in
b o 's h l i g 'i o r g a n la r i ( m c ’d a -
i c h a k y o 'l i, m e ’d a o s ti b e z i va 
jig a r s x e m a s i. K o litd a z a r a r -
l a n a d ig a n o r g a n ( y o ‘g ‘o n
ic h a k ) s tr e lk a b ila n
k o ‘r s a tilg a n ).
231

---

t o m i r ich ig a t o m c h i u su ld a b erila d i. T u z li e r it m a l a r — s a n a so l, 
tris o l, x lo so l, d isol, a se so l, l a k ta s o lla r 4 0 0 — 500 m l . d a n t o m i r
ichiga, s h ifo k o r k o ‘rsa tm a si b ila n t o m c h i u s u lid a b erila d i.
Kasallikni d a v o la s h d a o g fcriq q o ld ir u v c h i v o sitalar, v ita m in la r , 
a n tig is ta m in , a n tib io tik la r , s u lfa n ila m id p r e p a r a tl a r i d a n fo y d a la ­
niladi.
Giyohlar bilan davolash.
S ariq c h o y o ‘ti 10:200 n is b a td a g i q a y -
n a t m a k o ‘rinishida o v q a td a n 30 m in u t ilgari 1/3 s t a k a n d a n ichiladi. 
M o y c h e c h a k gullari 1—5 osh q o s h iq d a n kuniga 2 — 3 m a h a l ichiladi. 
Z i r k d a ra x ti b u ju rla ri 1 o s h q o s h i q d a n k u n ig a 3—4 m a h a l ichiladi. 
I s h t a h a n i y axshilash u c h u n tilla b o sh o ‘t o v q a t d a n 30 m i n u t ilgari 
1 o sh q o s h i q d a n k u n ig a 3 —4 m a h a l ichiladi.
Profdaktikasi.
Kasallikning oldini olish m aq sad id a shaxsiy gigiyena 
q o id a la r ig a q a t ’iy rio y a qilish, o v q a tg a ish la tila d ig a n m a sa lliq la rn i 
s a n ita riy a to z a lig id a n o ‘tk a z is h , y u q u m li k a sa lliklar h a m d a s a n o a t 
zaharli m o d d a la r id a n ehtiy o t boMish c h o r a - ta d b ir la m i qoNlash zarur.
7.8.2. Surunkali kolit
Y o ‘g ‘o n ich ak shilliq q a v a tin in g distrofik, d e g e n e ra tiv va atro fik
o ‘zgarishlari b ila n k e c h a d ig a n k asallikka aytiladi.
Joylashish joyiga q a ra b , p a n k o lit - y o ‘g ‘o n ic h a k h a m m a q is m - 
larining b ir v a q td a y a llig ia n is h i, tiflit — k o ‘r ic h a k n in g y a l l i g i a ­
nishi, transverzit — k o bn d a l a n g - c h a m b a r ic h a k n in g y a llig ia n is h i, 
p ro k to sig m o id it — t o ‘g ‘ri va Y -sim on ic h a k n in g y a llig ia n is h i (yoki 
alo h id a sigm oidit, proktit).
Etiologiyasi.
E k z o g e n z a h a r l a n i s h l a r ( q o ^ o s h i n , m is h y a k , 
s im o b , alk o g o l, surgi d o rila r, is h q o rla r, kislo ta la r, fe n o l, tib b iy
d o r ila r ) , z a m b u r u g i a r d a n z a h a r l a n i s h , e n d o g e n z a h a r la n is h la r ,
su r u n k a li nefrit, u r e m iy a , tir e o to k s ik o z , A d isso n kasalligi, lim f o - 
g r a n u le m a t o z , jig a r sirroz i, p a n k r e a t i t , s u r u n k a li e n te r it, su ru n k a li 
g e p a tit, p a r a z i t a r in v a z iy a la r (gijjalar, t r i x o m o n a d a , ly a m b lio z , 
b a lan tid iaz, a m y o b ia z , a sk a rid o z), a l i m e n t a r o m illa r (sifatsiz o vqat 
m a h s u lo tla r i, d a g ‘al o v q a tla r is te ’m o l qilish, p is h m a g a n m e v a va 
sa b z a v o tla r y eyish), a v i t a m i n o z ( C v itita m in i) , a l i m e n t a r d is tro - 
fiya, s p ru , p ellagra, veg e ta tiv nerv fa o liy a tin in g b u zilish i, a sa b - 
ru h iy s h ik a s tla n is h la r ( n e y r o g e n - d is k in e tik kolit).
Klinikasi.
S u ru n k a li k o litn in g asosiy belgisi, ich k elish in in g
buzilishi, te z - te z suyuq ich ketadi, ich kelishiga soxta istak — te n e z m
p a y d o b o i i s h i h is o b la n a d i. Bir k u n d a 8 — 10 m a r t a g a c h a yetadi.
232

---

B a ’z a n ich ketishi b ila n q o tis h i a l m a s h i n i b tu ra d i. K asallik o g ‘ir 
o ‘t a y o t g a n h o lla r d a isitm a c h iq ib , a ’zoiyi b a d a n q a ltira y d i, bosh 
o g ‘rib , b e m o r o z i b k e t a d i , k u c h - q u v v a t d a n q o l a d i , r a s m o n a
d isp e p tik h o d is a la r b o sh la n ib , m e h n a t qobiliyatini y o ‘q o tib q o ‘yadi.
O g ‘riq ic h a k n in g sh ik a stla n g a n jo y id a b o ‘ladi (teflit, transverzit, 
s ig m o id it, p ro k tit, g o h id a p a n k o lit). K o ‘p i n c h a is h ta h a n in g pasayib 
ketishi, k o bngil a y n ish i, q ay t qilish, o g ‘iz n in g ta x ir b o i i b t u r i ­
s h id a n sh ik o y a t q ilisha di. B u n d a n t a s h q a r i, jiz z a k i boMib, u y q u sin i 
y o ‘q o tib q o ‘y adi. K ayfiyati tu s h ib ketadi.
B e m o r l a r k o ‘z d a n k e c h ir ilg a n d a o z ib , te ris in in g q u r u q boMib, 
o q a r ib tu r g a n in i a n iq la s h m u m k i n . Til k a ra sh b ila n q o p l a n g a n
b o ‘ladi. P alpatsiya qilib ko^rilganda y o ‘g lo n ich ak b o ‘ylab q o rin n in g
b ezillab tu rg a n i va q u ld ira s h i, d a m b o i i b k etg an i m a ’lu m b o l a d i .
Rentgenologik tekshirish.
K o n tra st m o d d a ichkizib tekshirilganda 
e v a k u a ts iy a s in in g tez la sh ish i yoki sek in lash ish i k u z a tila d i, shilliq 
p a r d a n i n g n o t o ‘g ‘ri relyefi u n d a y a l l i g la n i s h j a r a y o n i b o rlig id a n
d a l o l a t b e r a d i. R e k t o r o m a n o s k o l p i y a d a t o ‘g ‘ri va s i g m a s i m o n
ic h a k la r shilliq p a r d a s id a turli xil p a to lo g ik o ‘z g a rish la r k o ‘rish 
m u m k i n .
Laboratoriya tahlili.
N a ja s m ik ro s k o p ik u s u ld a te k sh irilg a n d a , 
u n d a k o 'p m i q d o r d a leykotsitlar, eritro tsitla r, k le tc h a tk a la r, shilliq, 
k ra x m a l b a k te r iy a la rn i to p is h m u m k in .
Davolash va profilaktikasi.
D iy e to te ra p iy a - b irin c h i k u n 5 s ta ­
k a n s h i r i n c h o y , k e y in 2 — 5 - k u n l a r i 4 - p a r h e z b e r ila d i, klin ik
belgilari a n i q l a n g u n c h a 4 b - p a r h e z b e rila d i, k e y in c h a lik 4 v - p a r h e z
beriladi.
O r g a n i z m n i n g suv sizlan ish in i b a r t a r a f etish u c h u n fiziologik 
e r itm a 0 ,9 % li—400 ml va u n d a n k o ‘p m iq d o r d a teri ostiga, t o m i r
ich ig a t o m c h i u s u lid a b erila d i. T u z li e r it m a l a r — s a n a s o l, trisol, 
xlosol, d isol, a se so l, la k ta s o lla r 4 0 0 — 500 m l .d a n t o m i r ichiga, 
sh if o k o r k o ‘rsa tm a si b ila n t o m c h i u s u ld a beriladi.
K a sa llikni d a v o la s h d a s h if o k o r k o ‘rs a tm a s ig a b i n o a n , o g ‘riq 
q o l d i r u v c h i v o s i t a l a r , v i t a m i n l a r , a n t i g i s t a m i n , a n t i b i o t i k l a r ,
s u lfa n ila m id p r e p a r a tl a r i d a n fo y d a la n ila d i.
Fizioterapevtik davo.
Isituvchi k o m p re s s , q o r in g a issiq qilish, 
issiq g r e lk a , issiq v a n n a , n o v o k a i n l i e l e k t r o f o r e z , d i a t e r m i y a ,
b a lc h iq b ila n d a v o la s h , p arafin.
G iyohlar bilan davolash.
A x la t t u t a b ilm a s a , m i k r o k l iz m a — 
3 0 — 50 m l q a y n a t m a ev k a lip t, m o y c h e c h a k , k ra x m a l, furatsilin, 
riv an o l b ilan . Q o r i n d a m b o l g a n d a — o ‘sim lik m o y i, baliq m o y i,
233

---

n a ’m a ta k , c h a k a n d a va Shostakovsk b alzam iga o ‘sim lik m oyi q o ‘shib 
qilin a d i. 1 q ism tab iiy z ig ‘ir u r u g ‘i 30 q ism q a y n o q suvga solib 
ishlatiladi. S ariq o ‘t c h o y 10:200 n is b a td a q a y n a t m a k o ‘rin ish id a
o v q a t d a n 30 m i n u t ilgari 1/3 s ta k a n ichiladi.