Ichki kasallikiar


M oddalar almashinuvi kasalliklari



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet191/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   187   188   189   190   191   192   193   194   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

10.6. M oddalar almashinuvi kasalliklari
M oddalar alm ashinuvi -
o r g a n iz m g a t a s h q a r i d a n k ira d ig a n
m o d d a l a r n in g k im y o v iy j i h a t d a n o ‘zgarishi y i g l n d i s i . Bu m o d d a -
la rn in g h u ja y ra la rd a o ‘zgarishi o r g a n iz m n in g b a r c h a funksiyalari 
a m a lg a oshishi u c h u n z a r u r b o l g a n e n e rg iy a hosil b o ‘lishiga olib 
keladi. M o d d a l a r a l m a s h in u v i j a r a y o n i o r g a n iz m g a t a s h q a r id a n
k irgan t u r l i - t u m a n o r g a n ik va a n o r g a n ik b i r ik m a la r n in g p a r c h a -
lanishi ( h a z m b o i i s h i ) , o ‘zgarishi va b u n in g o q ib a tid a hosil b o l g a n
m a h s u l o t la r n i n g ta s h q a r ig a c h iq a r ilis h id a n iborat.
M o d d a l a r a lm a s h in u v i b ir-b irig a q a r a m a - q a r s h i , lek in o ‘z a ro
b o g l a n g a n ikki xil f e r m e n ta tiv j a r a y o n l a r , y a ’ni assim ila tsiy a va 
dissimilatsiya y ig ln d is id a n tashkil topgan. Assimilatsiya va a n a b o liz m
j a r a y o n i e n e r g iy a n in g yutilishi b ila n b o g l i q b o l i b , o rg a n iz m g a
ta s h q i m u h i t d a n k ira d ig a n m o d d a l a r n in g h u ja y ra la r t o m o n i d a n
o ‘zlashtirilishiga va u larning q ay ta ishlanishiga olib keladi. Dissim ila­
tsiya yoki k a ta b o liz m d a hujayraga ta s h q a r id a n kirgan yoki o rg a n iz m
h u j a y r a l a r i t a r k i b i d a g i m o d d a l a r n i n g p a r c h a l a n i s h i n a t i j a s i d a
en ergiya hosil b o i a d i .
O z iq - o v q a t va b o s h q a m o d d a l a r n i n g p a r c h a l a n i s h i d a n hosil 
b o l g a n e n e rg iy a h a y o t faoliyati n in g b a r c h a j a r a y o n l a r i d a , y a ’ni 
m u s k u lla r qisq arish i n e rv im p u lsla r in i o ‘tk a z is h , g a v d a h a r o r a tin i 
b ir m e ’y o r d a saqlab tu rish , s in te z n in g x ilm a -xil ja r a y o n la r i, surilish 
va sekretsiya j a r a y o n la r i, h u ja y ra m e m b r a n a s i n in g ikki t o m o n l a m a
o r g a n ik h a m d a a n o r g a n i k io n la r n in g fiziologik k o n s e n tra ts iy a sin i 
sa q la b tu rish i u c h u n s a r f b o i a d i .
O q s illa r o r g a n iz m d a , a s o s a n , t u z u v c h i (p lastik ) m a te r ia l sifa­
tid a , u g le v o d la r va y o g l a r esa sarfla n g a n e n e rg iy a o l rn in i q o p la s h
296


u c h u n ishlatiladi. U g le v o d la r o r g a n iz m d a asosiy e n e rg iy a m a n b a y i 
hisoblanadi.
T u r l i o z i q m o d d a l a r n i n g o r g a n i z m g a k i r g a n p a y t i d a n , to
k era k siz m o d d a l a r hosil b oM guncha va ta s h q a r ig a c h i q a r ilg u n c h a
o ‘z g a r i s h j a r a y o n l a r i y i g ‘in d is i o r a l i q m o d d a l a r va e n e r g i y a
a l m a s h i n u v i yoki m e t a b o l i z m d e b a ta la d i. O r a liq m o d d a l a r va 
e n e r g i y a a l m a s h i n u v i s h a r t l i r a v i s h d a q u y i d a g i b o s q i c h l a r g a
b o ‘lin a d i:
1. O v q a t h a z m b o i i s h i - m e ’d a - i c h a k y o l i d a h a z m fe rm en tlari 
(p e p s in , trip s in , x im o tr e p s in va b o s h q .) t a ’sirid a p a r c h a la n is h i.
2. H a z m b o l g a n oziq m o d d a la r n in g m e ’d a - ic h a k y o l i d a n q o n g a 
s o ‘rilib, turli o r g a n va t o ‘q im a la r g a yetkazilishi.
3. O v q a t h a z m qilish j a r a y o n i d a hosil boMgan m o d d a l a r n in g
h u ja y ra va t o ‘q i m a m o d d a l a r g a a y lan ish i va s h u o rg a n iz m g a xos 
b ir i k m a l a r hosil b o i i s h i (b io sin tez).
4. Bu b i r ik m a la r n in g p a r c h a l a n i b , o ra liq va oxirgi a lm a s h in u v
m a h s u lo tla r i hosil b o i i s h i .
5. O r g a n i z m d a oxirgi a lm a s h in u v m a h s u lo tla r in in g chiqarilishi.
O r g a n i z m g a o v q a t b i l a n k ir g a n j u d a k o ‘p m a h s u l o t l a r d a n
m o d d a l a r a lm a s h in u v i n atijasid a asosiy e n e r g e tik a h a m i y a tg a ega 
b o l g a n u c h b irik m a : 
A
a s e tilk o f e r m e n ti, a - k e t o g l u t a r va o k sa la t- 
s irk a kislo ta la ri hosil b o i a d i . P a r c h a l a n i s h j a r a y o n i n i n g oxirgi 
m a h s u lo tla r i (u g le k islo ta la r, suv, m o c h e v i n a va b o s h q .) , o d a td a ,
turli xil f e r m e n ta tiv j a r a y o n l a r n a tija sid a v u ju d g a keladi.
M o d d a l a r a lm a s h in u v i j a r a y o n i d a v ita m in la r, suv va turli m i n e ­
ral m o d d a l a r ( n a tr iy , kaliy, k alsiy, fo sfo r), s h u n i n g d e k , q a t o r
m i k r o e l e m e n t l a r - m a g n iy , m a r g a n e s , rux, m o l ib d e n , ftor, kobalt 
va b o s h q a a n o r g a n ik b irik m a la r k a tta a h a m iy a tg a ega. Bu m o d d a l a r
h u ja y ra la rd a g i b io e le k trik (n e rv im p u lsin i o l k a z i s h ) va o s m a tik
j a r a y o n l a r d a q a t n a s h a d i , tish la r, s u y a k la r ta rk ib ig a kiradi. U l a r
k o ‘p i n c h a f e r m e n t l a r va n afas p ig m e n tla r i ( m a s a la n , g e m o g l o -
b i n ) n i n g t a ’sir k o ‘rsatishi u c h u n z a r u r m o d d a la r d ir .
O d a m v a h a y v o n l a r d a m o d d a a l m a s h i n u v i n i b o s h q a r i s h d a
f e r m e n ta tiv re a k s iy a la rn in g n e r v - g o r m o n a l b o sh q a rilish i y e ta k c h i 
rol o ‘ynaydi. M asa la n , q o n d a q a n d m iq d o ri a n c h a kam ay ib k etg an d a 
g lik o g e n p a r c h a la n is h i va g lu k o z a hosil b o l i s h i n i te z la sh tiru v c h i 
f e r m e n ta tiv m e x a n iz m la r g a t a ’sir e ta d ig a n a d r e n a l i n n i n g ajralishi 
k ucha yadi. Q o n d a q a n d o rtiq c h a b o l g a n d a , insulin ishlanib chiqishi
297


te z la s h a d i, b u jig a r d a g lik o g e n p a r c h a l a n i s h i n i t o ‘x ta tib q o ‘y adi, 
o q ib a td a g lu k o z a n in g q o n g a tush ish i k a m a y a d i.
M a r k a z iy va v e ge ta tiv n e rv siste m asi m o d d a l a r a lm a s h in u v i-
n in g nerv orq a li b o s h q a r ilis h in i t a ’m in la y d i. Bu j a r a y o n b evosita 
(tro fik t a ’sir) yoki ichki sek retsiy a b ezlari a jra ta d ig a n g o r m o n l a r
o rq a li a m a lg a o shiriladi.
O d a m n i n g h a r q a n d a y kasalligi m o d d a va e n e rg iy a a lm a s h i-
n u v in in g iz d a n ch iq ish i b ila n k e c h a d i, b u a y n iq sa , nerv sistem asi 
fu n k s iy a la r i va ich k i s e k r e ts iy a b e z la ri b u z i l i s h la r i d a r o ‘y - r o s t 
n a m o y o n b o ‘ladi. M o d d a alm ashinuvi n o t o ‘g ‘ri o v q atlan g a n d a (ovqat 
o r tiq c h a , k a m b o ‘lg a n d a yoki sifat j i h a t id a n t o l a q i m m a tli ЬоЧ- 
m a g a n d a ) buziladi.
O k sid lan ish ja ra y o n la ri tezligining o ‘zgarishiga sab a b boMadigan 
m o d d a la r va energiya alm ashinuvidagi u m u m iy b uzilishning belgilari 
asosiy a lm a s h in u v d a g i o ‘z g a ris h la r h iso b la n a d i. N o r m a d a asosiy 
a lm a s h in u v b ir k e c h a - k u n d u z d a 1600— 1700 k kal.ni tash k il e tadi. 
OgMr jis m o n i y m e h n a t b ila n s h u g ‘u lla n u v c h ila r d a u b ir k e c h a -
k u n d u z d a 5000 k k al.g ach a yetadi.
Q a lq o n s i m o n b e z fu n k siy a sin in g k u c h a y is h ig a a l o q a d o r k asal- 
la rd a asosiy a l m a s h i n u v o rtib , u s h b u b e z funksiyasi y e tis h m o v -
c h ilig id a p a y d o boMgan k asalliklarda, s h u n i n g d e k , g ipofiz, b u y r a k ­
usti bez la ri, jin siy b e z la r funksiyasi s u s a y g a n d a va u m u m a n , o c h
q o l g a n d a pasa y ib ketadi. O qsil, y o g ‘, u g lev o d , m i n e r a ll a r va suv- 
t u z a l m a s h in u v in in g buzilishi farq qilin a d i. L e k in m o d d a l a r a l m a -
s h in u v in in g h a m m a xili b ir-b iri b ila n uzviy bogM angan boMib, b u
boMinish shartlidir.
M o d d a l a r va e n e r g iy a a l m a s h i n u v i n i n g i z d a n c h iq is h i tu rli 
b i r i k m a l a r o ‘z a r o t a ’siri v a b o s h q a m o d d a l a r g a a y l a n i s h i n i n g
o ‘zgarishi, m e t a b o l i z m o ra liq m a h s u lo tla r n in g k o ‘p ro q t o ‘p lanishi, 
u la rn in g c h a la yoki h a d d a n o r tiq m i q d o r d a ajralishi va n o r m a l 
o rg a n iz m g a yot boMgan m o d d a l a r hosil boMishiga olib k elad ig a n
turli j a r a y o n l a r n i n g n o t o ‘g ‘ri borish i bilan n a m o y o n boMadi. M o d ­
d a la r va energiya a lm a sh in u v i buzilishiga gaz alm ash in u v i tekshirilib, 
o rg a n iz m g a tu s h g a n m o d d a l a r m iq d o ri b ilan u n d a n c h iq ib k etg a n
m i q d o r o ‘rtasid ag i n isb a tg a q a r a b , q o n , siydik va b o s h q a la r n in g
k im y o v iy ta rk ib in i a n iq la b tu r ib tash x is q o ‘yiladi. M o d d a l a r va 
e n e rg iy a a l m a s h in u v in in g b u z ilis h in i d a v o la s h , a s o s a n , u n i keltirib 
c h iq a r g a n sa b a b la rin i b a r t a r a f e t i s h d a n yoki m o d d a va e n e rg iy a 
a lm ash in u v in in g izdan chiqishi bilan birga oMadigan asosiy kasallikka 
d a v o q ilis h d a n iborat.
298


10.7. Qandli diabet
Q a n d li d ia b e t m e ’d ao sti bezi g o r m o n i — in s u lin n in g y e ta r lic h a
ish la n ib c h iq m a s lig ig a a l o q a d o r kasallikdir, b u n d a o r g a n iz m n in g
g lu k o z a n i t o ‘p lash v a y o n d iris h xususiyati y o ‘q o lad i. S h u tufayli, 
fo y d a la n ilm a g a n q a n d q o n d a y i g i l i b , g ip e rg lik e m iy a y u z b eradi. 
S o ‘ngra q a n d q o n d a n siydikka tu s h ib , g lik o z u riy a r o ‘y b eradi.
S o g 'lo m h o ld a in so n o r g a n iz m id a 40 Т В insulin boMishi kerak, 
s h u n d a g i n a 40 0 g u g lev o d , 110 g y o g 1, 105 g oqsil sin g d irish n i 
t a 'm i n l a y d i . H o z irg i v a q t d a h a r b ir 100 k is h id a n 1— 2 tasi b e m o r
hisoblanadi.
K o 'p r o q 4 0 — 60 y o sh d a g i k ish ila rd a u c h r a y d i. Y o sh b o la la r 
h a m kasallanadi. M a ’lu m o tla rg a q a r a g a n d a , 100 y a s h a r qari kishilar 
va e n d i t u g i l g a n c h a q a l o q l a r d a h a m kasallik a n iq la n g a n . Kasallik 
yosh tan lam ay d i. A yollar erkaklarga nisb atan k o ‘p ro q xastalanishadi. 
A b u Ali Ibn S in o siy d ik d a q a n d borligini h a m d a q a n d li d ia b e t 
x asta lig in in g b elgilarini a ytib o 'tg a n .
D ia b e t s o ‘zi «yorib o 'tis h » m a ’n o sin i a n g la ta d i. Bu kasallikni 
Sels d eg a n o h m birinchi m a rta aniqlagan. R us shifokori A.S. Sobolev 
1 9 0 1 -y ild a m e ’d a o s ti b e z i L a n g e r g a n s o r o l c h a l a r i d a n is h la n ib
c h i q a d ig a n m o d d a n i n g q o n d a g i q a n d m iq d o r in i id o ra e tis h d a j u d a
m u h i m a h a m i y a tg a eg a e k a n lig in i h a m d a o ‘s h a o r o l c h a l a r n i n g
y e m irilish i q a n d li d ia b e t p a y d o b o ‘lishiga olib kelishini k o T s a tib
o ‘tdi. K a n a d a l i k o l i m l a r d a n B a n tin g b ila n Best 1921-yili d ia b e tg a
q a r s h i m o d d a — in su lin n i k a s h f e tib , h a y v o n l a r n i n g m e ’d ao sti 
b e z id a n s h u m o d d a n i ajra tib olishdi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   187   188   189   190   191   192   193   194   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish