N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet134/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   130   131   132   133   134   135   136   137   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

Nazorat savollari
1. N o m in a l Y A I M q a n d a y k o ‘ratkich h iso b la n a d i?
2. R eal Y A I M n o m in a l Y A l M d a n q a n d a y farq qila di?
3. D e fly a to r n im a , uni q a n d a y hiso b lash m u m k i n ?
M ustaqil ish m avzulari
1. YAIM k o ‘rsatkichining mohiyatini va uni hisoblashning 
asosiy s h a rtla rin i yoritib bering. 
R e z id e n t. y a k u n iy to v a rl a r va 
x izm atlar. b o z o r b ah o lari, n o ish la b ch iq a r ish bitim la ri, s o f m o liy a v iy
o p era tsiy a lar, transfe rtlar, bir m a rt a h is o b g a olish sharti, oraliq 
m a h su lo t, y a k u n i y m a hsulot.
2.Sof bozor iqtisodiyoti sh aroitida resurslar, to v a rla r va 
xizm atlar h a m d a d a r o m a d la rn in g doiraviy aylanishi modelini 
izohlab bering. 
Uy x o 'ja l ik la r i, firm ala r, r esursla r h a m d a t o v a r l a r va 
x iz m a tla r bozori, re su rsla r va to v a rlar o q im i, d a r o m a d la r - x a r a ja tla r
oqim i, o q im d a n c h e tg a c h iq ish la r v a o q im g a q o 's h il i s h l a r n i n g h is o b g a
olin m a g a n lig i. d a v l a tn i n g o q im la r n i ta rtib g a solish vositalari.
A M A L IY M A S H G 'U L O T UC H U N T O P S H IR IQ L A R
1-ilova
1. T u sh u n ch a la rg a mos te rm in la rn i toping
1. 
M a m l a k a t d a bir yil d a v o m i d a ishlab ch iq a r ilg a n barc ha y a k u ­
niy to v a r v a x iz m a t la r n in g u m u m i y b o z o r q iym ati
2. 
Ishlab c h iq a r is h ja ra y o n la r i u ch u n m o 'l j a l l a n g a n ishlab c h i q a ­
rish v ositala ri ( m a s h i n a la r, a s b o b -u s k u n a la r, b in o la r )g a x ara jatlar
3. 
Milliy ishlab chiqarish xajmini hisoblashda bir tovar qivmatining ora­
liq tovarlar qiymati qo'shilishi natijasida bir necha marotaba hisobga olinishi
I5X


4. 
Shasiy d a r o m a d d a n y a k k a ta rtibdagi soliqlarni ch e g irish
5. 
T o v a r va x iz m a t la r e k s p o rti d a n T o v a r va x iz m a t la r im portini 
c h e girish
6. 
Y a k u n iy fo y d a la n ish u ch n n sotib o lin g a n to v a r va x iz m a t la r
7. 
D a v la t t o m o n i d a n a l o h id a s h a x s la r g a q ay tarib o lm a slik sharti 
bilan be rila d ig a n t o 'l o v l a r
8. 
Y a k u n iy m a h s u lo tg a k etgan xara jatlarni j a m l a s h
9. 
Yalpi in v e stitsiy alard an a m o rtiz a ts iy a n i ch e g irish
10. Y a k u n iy m a h s u lo t v a v a x iz m a t la r g a d a v l a tn i n g b a r c h a
x arajatlari (tra n sf e r t t o 'lo v la r i s iz
11. I s te ’mol b u y u m la ri va x iz m a tla rn i sotib o lis h g a y o 'n a lt ir i lg a n
uy x o 'ja l ig i x arajatlari
12. Joriy y iln i n g ja m i m a h su lo tin i ishlab c h i q a r is h d a n olin g a n
b a r c h a d a r o m a d la r n i j a m l a s h
13. Ishlab c h i q a rilg a n b a rc h a m a h s u lo tn i n g b o zo r n a rx id a n uni 
ishlab c h iq a r is h d a
is te 'm o l 
q ilin g a n
x o m - a s h y o v a
m a teria lla r 
q iym a tini ch e g ir ish
14. Shu d a v r d a i s t e ’mol q ilin g a n kapital q iy m a tig a te n g b o ' l g a n
y illik a jra tm a la r
15. F irm a 
o ' z i n i n g
ishlab 
ch iq a r ish
x arajatlari 
ta rtibiga 
q o ' s h a d i g a n soliqlar: ular to v a r v a x i z m a t la r narxla rini k o 't a r i s h y o 'l i
bilan i s t e 'm o lc h ila r z i m m a s ig a y u k la n a d i.
16. A m o r tiz a ts i y a ajra tm a lari m iq d o r ig a k a m a y tirilg a n Y A IM
17. M u lk d o r n in g k o ' c h m a s m u lk d a n o la d ig a n d a r o m a d i
18. S IM d a n egri soliqlarni c h e g ir ish
19. Joriy yild a g i " i s t e ’m ol s a v a ti” yalpi b a h o s in in g b az is yildagi 
" i s t e ’mol s a v a ti’’ b a h o s ig a nisbati
20. Soliq t o 'l a g u n g a q a d a r uy x o ' j a l i g i g a tu s h a d ig a n d a r o m a d
21. 
Joriy n a r x la rd a if o d a la n g a n Y A IM
a. S o f in ve stitsiyalar
b. Y A I M n i d a r o m a d la r b o ' y i c h a h iso b la sh usuli
c. D a v la t transfertlari
d. B ilv o sita so liqlar
e. Ijara xaqi
f. Y A I M
g. S h a x s iy d a r o m a d
h. T a k r o r iy h isob
i. Q o 's h i l g a n q iy m a t
I y i


j. S o f ichki m a h s u lo t 
k. Yalpi ichki in ve stitsiyalar 
1. S h ax siy is t e 'm o l xarajatlari 
m. N o m in a l Y A IM
n. A m o rtiz a ts i y a
0. Y a k u n iy m a h s u lo t 
p. N a r x la r indeksi
q. S o f ek s p o rt 
r. T asa r ru fd a g i d a r o m a d
s. Y A l M n i x a r a ja tla r o qim i b o ' y i c h a h is o b la s h usuli 
t. T o v a r v a x iz m a t la r n in g d a v la t xaridi
u. M illiy d a r o m a d
v. Foiz
2. T o ‘g ‘ri yoki noto‘g ‘riIigini aniqlang
1. R eal Y a M M - bu bir y ild a ishlab ch iq a rilg a n joriy n arx la rd a 
o 'l c h a n g a n to v a r v a x iz m a t la r q iy m a ti
2. I s te 'm o l narxla ri indeksi “ b o z o r s a v a ti" g a kiritilgan to varlar 
narxi a s o s id a h isoblana di.
3. N o m in a l Y a M M n i n g ham , real Y a M M n i n g h am hajm i faqat 
pul ifo d asid a o 'l c h a n i s h i m u m k in .
4. Q o 's h i l g a n q iy m a t va y a k u n iy m a h s u lo t qiym ati m iqdorla ri bir- 
biriga teng.
5. U y x o ' j a l i g i n i n g y a n g i uy q u rilis h ig a q ilg a n xarajati is t e ’mol 
xara ja tla r ig a kiradi.
6. S o f e k s p o r t m iqdori to v a r va x iz m a t la r e k s p o rti d a n u sh b u
m a m la k a t im porti h a j m in in g a y i rm a s ig a teng.
7. Q o 's h i l g a n q iy m a t o ' z ichiga ish xaq q in i oladi. lekin f o y d a 
m iq d o rin i o lm a y d i.
8. A g a r
u sh b u d a v r d a v o m id a n arx la r va d a r o m a d bir xil 
m u ta n o s ib l ik d a o 's s a , real d a r o m a d o 'z g a r m a y d i .
9. M illiy 
ishlab ch iq arish h ajm in i 
o ' l c h a s h d a S M M yalpi 
m a h s u lo tg a nisba ta n afz alroq, c h unki uni hiso b lash osonroq.
10. Y a M M n i n g m iq d o ri ja m iy a tn in g s o f iqtisodiy faro v o n lig in i 
aniq a k s ettiradi.
1 1 .D a ro m a d o q im i as o sid a h iso b la n g a n Y a M M xara ja tla r oqim i 
as o sid a h is o b l a n g a n Y a M M g a teng.
i«>


1 2 .Q o 's h i l g a n q iy m a t h is o b la n g a n d a , f irm a n in g so tu v d a n tu sh g a n
m a b l a g ' i d a n sotib o lin g a n m a te ria lla r q iy m a tin i ay irish kerak, lekin 
is h h a q q in i xarajatlarini ayirish k e ra k em as.
1 3 .S M M m illiy d a r o m a d d a n a m o rt iz a ts iy a m iq d o r ig a ortiqdir.
1 4 .S h a x siy v a ixtiyorda gi d a r o m a d m iqdori tengdir.
1 5 .S M M n i h is o b l a s h d a uy b e k a s in i n g oilaga x iz m a t k o 'r s a tis h
b ila n b o g 'Iiq x iz m atlari h a m h iso b g a olinadi.
16. S M M n i h is o b l a s h d a s o f inve stisiya h is o b g a olinadi.
17.D a v la t x iz m a t c h il a r in in g m a o sh i Y a M M v a S M M n i xar a ja tla r
o q im i a s o s id a h is o b l a s h d a h is o b g a olinadi.
1 8 .T ran s fe rt to 'lo v la ri n i o la y o tg a n l a r u n in g d a v l a tg a b iro r n im a
b erishlari s h a r t 1.

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   130   131   132   133   134   135   136   137   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish