Guliston davlat universiteti o. Murodqulov. L. Dehqonova



Download 1,22 Mb.
Pdf ko'rish
bet22/42
Sana24.06.2021
Hajmi1,22 Mb.
#100408
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   42
Bog'liq
fors tili

Kerakli adabiyotlar: 

1.Abdusamatov M. Fors tili. T. «O’qituvchi». 83-84,88-89 betlar. 

3.  Xalilov L. Fors tili. 1992 y T. «O’qituvchi». 

4.  Dehqonova L. Fors tilida mustaqil ish matnlari. GulDu 2004 yil. 

  

                               6-Amaliy mashgulot  



                               

         Egalik affikslari- zamoyer-e mo’ttasele - ﻪﻟﺼﺗﻤ ﺭﻴﺎﻤﺿ   

Darsning maqsadi.Talabalarda  fors tilidagi egalik affikislari haqida tushuncha hosil qilish  



Identiv o’quv maqsadlari: 

1.Zamoyer-e mo’ttaseleni yoddan aytib beradi. 

2.Zamoyer-e mo’ttaseleni shaxs- sonlarda tuslay   oladi. 

3.Zamoyer-e  mo’ttasele imlosini tavsiflaydi. 

                        Ishni bajarish tartibi: 

1. 


Fors tilida mavjud egalik affikslarini tushuntirib berish. 

Fors tilida egalik, mansubligi ifodalash uchun otlarga quyidagi egalik affikslari qo’shiladi. 

               ﺪﺮﻔﻤ

 

 - Mo’frad-birlik.                          ﺠ



ﻊﻤ  -Jam’ -ko’plik .                         

                ﻢ     - am                                   ﻦ ﺎﻤ  -     emon 

                ﺖ    - at                                   ﻦ ﺎﺗ   --    e ton  

                ﺵ  - ash                                

ﻦﺎ

    



    -   eshon 

Egalik affikslari otlarning oxiriga qo’shilib predmetni qaysi shaxsga tegishli ekanligini 

ko’rsatadi.          Dust  -do’st so’zining turlanishi. 

            ﺪﺮﻔﻤ

 

 - Mo’frad-birlik.                          ﺠ



ﻊﻤ  -Jam’ –ko’plik. 

Dustam   – dustim -   ﻡﺗﺴﻭﺪ           dustemon – dustimiz      -   ﻦﺎﻤﺗﺴﻭﺪ 

Dustat   – dusting -   ﺖﺗﺴﻭﺪ         dusteton – dustingiz      -    ﻦﺎﺗﺴﻭﺪ 

Dustash – dusti    -  ﺶﺗﺴﻭﺪ          dusteshon – dustlari       -     ﻦﺎﺷﺗﺴﻭﺪ 

2. 

Egalik affikslarining imlosini tushuntirish. 



2.1 So’z    ﻩ–e qisqa unlisi yoki  ﻯ -i cho’ziq unlisi bilan tugagan bo’lsa, egalik affikslarini 

oldidan birlik formada alif , ko’plikda esa hamza belgisi qo’yiladi. 

                          ﻪﻧﺎﺧ -xone  -uy so’zining turlanishi 

ﺪﺮﻔﻤ


           

 - Mo’frad-birlik.                         ﻊﻤﺠ -Jam’ –ko’plik. 

hone-am- uyim     -      ﻡﺍﻪﻧﺎﺧ           hone –yemon – uyimiz              ﻣ

ﻦﺎ  ﻪﻧﺎﺧ 

hone- at – uying -       

ﺍﻪﻧﺎﺧ


 

        hone – yeton – uyingiz             ﻦﺎﺗ  ﺧ



ﻪﻧﺎ  

hone –ash – uyi  -      

ﺍﻪﻧﺎﺧ

 



        hone –yeshon – uylari                  ﺷ

ﻦﺎ  ﻪﻧﺎﺧ 

2.1   so’z    ﺍ- o        yoki ﻮ   - u            unlisi   bilan tugasa      egalik affikslaridan -oldin bir 

yo -   ﻯ     orttiriladi.   

                                ﻮﺮ  -    ru     yuz so’zining turlanishi.  

ﺪﺮﻔﻤ


           

 - Mo’frad-birlik.                          ﺠ

ﻊﻤ  -Jam’ –ko’plik.                

 ruyam -  yuzim -            ﻡﻴﻮﺮ                ruyemon -yuzimiz -         ﺎﻤﻴﻮﺮ

  

ruyat     -yuzing -           ﺕﻴﻮﺮ               ruyeton-yuzingiz -          



ﻴﻮﺮ

ﻦﺎﺗ


 

ruyash-   yuzi -              ﺵﻴﻮﺮ               ruyeshon  - yuzlari -    ﻦﺎﺷﻴﻮﺮ 

 3.Talabalar bajaradigan mashqlar: 

A). Lug’at ustida ishlash: 

lebos  -        kiyim                 

ﺎﺑﻠ


 

ﺲ                                                                                                       




 

33 


hamsoye-      qo’shni                 ﻪﻴﺎﺴﻤﻫ                                                                                      

xohar     -    opa-singil            ﺭﻫﺍﻮﺧ                                                                                                                

shone       -      taroq                 ﻪﻧﺎﺷ 

bini       -       burun                 ﻰﻧﻴﺑ 

abru       -       qosh                   ﻮﺭﺑﺍ 

ahvol      -      ahvol                ﻞﺍﻮﺤﺍ 

sedo     -       tovush , ovoz          ﺍﺩﺼ 

po          -      oyoq                     ﺎﭙ  

amu         -     amaki                  ﻮﻤﺍ   

      B). Gaplarni fors tiliga tarjima qiling. 

Ismingiz       nima?      Ismim      Farrux .  Shahrimiz     go’zal.    

Qo’shnimiz      yozuvchi.  Uyimiz uzoq.Do’stingizning      ahvoli  qanday  

    Uyingiz  o’ayerda? Uyim Furqat ko’chasida joylashgan. 

     V).Quyidagi gaplarni fors alifbosida yozing va o’zbek tiliga tarjima qiling. 

Isme sho’mo chist?  Amuyat kist. Xohareton  kujo kor  mikunad.Ahvole dusteton chetur 

ast.Doneshyor-e mo        ironi ast.Panjare-ye     xoneyemon boz ast . Pedareton kist?  Ketobeshon   

kujo    ast? Xoneyeton   kujo  voqe   ast.? Medode  siyoxat ruye miz st.Esme pesare kucheke 

hamsoyeyeton  chist? Esme pesare  kucheke  hamsoye mon   Sober ast. 




Download 1,22 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   42




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish