Fizika,2 qism 20


Fizikà  và  tåõnikà  tàràqqiyoti



Download 114,18 Kb.
Pdf ko'rish
bet15/17
Sana30.12.2021
Hajmi114,18 Kb.
#91967
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   17
Bog'liq
Olamning Fizik Tasavvufi

Fizikà  và  tåõnikà  tàràqqiyoti.  Bugungi  kundà  ishlàb

chiqàrishning fizikà fàni yutuqlàri qo‘llànilmàydigàn birîrtà hàm

sîhàsi  bo‘lmàsà  kåràk.  O‘z  pàytidà  turli  ishlàb  chiqàrish  ehti-

yojlàri  fizikàning  rivîjlànishigà  jiddiy  turtki  bo‘lgàn.  Ìàsàlàn,

bug‘ màshinàlàri fîydàli ish kîeffitsiyåntlàrini îshirish yo‘llàrini



200

izlàsh  tårmîdinàmikàning  rivîjlànishigà  îlib  kålgànligini  qàyd

etgàn  edik.  Yarimo‘tkàzgichlàrning  iõtirî  qilinishi  esà  elåktrîn

hisîblàsh  siståmàsi  và  àlîqà  tizimidà  inqilîbiy  o‘zgàrishlàrni

àmàlgà îshirdi. Judà ulkàn imkîniyatli và jàjjiginà hàjmni egàl-

lîvchi  trànzistîrlàr  và  råzistîrlàr  bugungi  shàõsiy  kîmpyu-

tårlàrdàn tîrtib, ulkàn kàttà hisîblàsh màshinàlàrigàchà bo‘lgàn

qurilmàlàrning  àsîsini  tàshkil  qilàdi.  Ulàrning  shàrîfàti  bilàn

ulkàn àlîqà tizimi – Intårnåt tàrmîg‘i, màsîfàdàn turib o‘qitish

tizimlàrini  yo‘lgà  qo‘yish  imkîni  tug‘ildi.

Êålgusidà,  eng  kichik  ishlàrdàn  tîrtib,  uy  båkàlarining

yordàmchisi  bo‘lishgàchà  mo‘ljàllàngàn  rîbîtlàrning  miyasi

trànzistîrli sõåmàlàrdàn, ko‘zlàri esà fîtîelåmåntlàrdàn yasaladi.

Råntgån nurlàri yordàmidà dåtàllàrning ichigà nigîh tàshlàsh,

nuqsonlàrini  àniqlàsh;  yorug‘lik  intårfårånsiyasi  và  difràksiyasi

yordàmidà  kristàllàrning  mîlåkular  tuzilishi,  kristàll  pànjàrà-

làrning  jîylàshuvi  hàqidà  õulîsà  chiqàrish;  yorug‘likning  qutb-

lànishi  yordàmidà  eritmàlàrning  kînsåntràtsiyasini  àniqlàsh;

spåktrlàr  yordàmidà  nîmà’lum  qîtishmà  yoki  rudàning  tàrki-

bini  àniqlàsh  mumkinligi  håch  kimgà  sir  emàs.  Chunki  shu

jàràyonlàr àsîsidà ishlàyotgàn qurilmàlàrning ishlàb chiqàrishdà

fîydàlànilàyotgànligigà ànchà vàqt bo‘ldi.

Îõirgi  pàytlàrdà  kishilàr  e’tibîridà  bo‘lgàn,  båvîsità  ishlàb

chiqàrishgà  yo‘l  îlgàn  sîhàlàrdàn  biri  –  gîlîgràfiyadir.  Uning

mà’lumîtlàrni  sàqlàsh  sîhàsidàgi  imkîniyatlàri  judà  yuksàk

bàhîlànmîqdà.




201


Download 114,18 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   17




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish