Estudi faunístic dels Micromamífers del Parc Natural de la Serra de Montsant Joan Barrull I Ventura Isabel Mate I Alonso  Montsant, octubre de 2005 Índex



Download 3,28 Mb.
bet5/5
Sana02.05.2017
Hajmi3,28 Mb.
#8090
1   2   3   4   5

Interacció amb l’ésser humà
El consum tan elevat de pinyons per part de l’esquirol és causa de conflicte en aquells territoris on es fa un explotació comercial del recurs, però al Montsant, des de fa molts anys no hi ha un aprofitament de les pinyes, i per això no es dóna aquesta problemàtica.

En altres temps, l’esquirol era caçat al Montsant i destinat a la taxidèrmia. Actualment aquesta pràctica ja no es dóna, i l’únic perill que representen els humans per a aquesta espècie és l’atropellament en camins i carreteres.



Donada la generalització de l’ús de productes fitosanitaris, caldria tenir també en compte l’efecte d’amplificació biològica i les conseqüències negatives que això podria comportar per a aquesta espècie (SHEFFIELD et al. 2001).

Estat de conservació i mesures de protecció
Segons BLANCO & GONZÁLEZ (1992) i INSKIPP & BARZDO (1993), l’esquirol és una espècie “no amenaçada”, malgrat que el Conveni de Berna, sobre la conservació de la vida silvestre i el medi ambient a Europa, l’inclou dins l’Annex III, d’animals la supervivència dels quals podria veure´s amenaçada si no s’adopten especials precaucions. D’acord amb els criteris de la UICN (2001), entra dins la categoria de “preocupació menor”. L’esquirol és força abundant al Parc Natural de la Serra de Montsant i no té problemes de conservació. En general, és l’únic rosegador que cau simpàtic i és ben acceptat per la gent del territori.

Eliomys quercinus (Rodentia, Gliridae)
Rata cellarda, rata blanca

Distribució general
La rata cellarda es troba a tota Europa, des de les costes de la mar Bàltica i sud de Finlàndia al nord, fins els Urals a l’est, a excepció de les Illes Britàniques, Dinamarca i Escandinàvia. Per l’est arriba fins als Urals. També es troba al nord d’Àfrica fins el Sàhara, i a l’Àsia fins el nord de la Península Aràbiga. A la Península Ibèrica es distribueix per tot el territori; es troba igualment a les Illes Balears, excepte a Eivissa i Cabrera. (GOSÀLBEZ, 1976, 1987a; CASTELL & MAYO, 1993; ESCALA et al. 1997; BLANCO 1998b; MITCHELL-JONES et al. 1999).

Distribució a Catalunya
A Catalunya es distribueix per tot el territori, mostrant tendències i preferències, i no presenta condicionaments limitadors estrictes excepte l’altitud per sobre dels 2000-2500 m. En general, es troba als boscos caducifolis típics (rouredes humides, fagedes), avellanoses i a boscos semicaducifolis (rouredes seques). A la zona mediterrània sovinteja els dominis de l’alzinar amb marfull i la sureda. És una espècie que té una gran capacitat competitiva i presenta uns requeriments territorials amplis. Això fa que, normalment, constitueixi poblacions de pocs individus, en funció del medi i de la quantitat d’aliment a l’abast. A les terres baixes mediterrànies les poblacions es fan cada vegada més rares i són constituïdes per menys individus (GOSÀLBEZ et al. 1985; GOSÀLBEZ,1976, 1987a, 1987c).

Registres al Montsant
16/07/2004, poble (Margalef).
RUIZ-OLMO & LÓPEZ-MARTÍN (1993), 3 exemplars.

Distribució potencial al Montsant
La rata cellarda presenta una distribució potencial poc clara al Montsant, i la seva distribució real és pràcticament desconeguda. A partir de les dades que s’han obtingut contemporàniament, aquesta espècie, poc comuna, tan sols apareix al vessant occidental del massís entre els 400 i 430 m d’altitud; per tant resta per establir el seu rang altitudinal. El fet de que part del registres corresponguin a material trobat en excrements de geneta no permet comentar gairebé res sobre els hàbitats ocupats per l’espècie en el Parc. Sembla que seria més probable de trobar-la en ambients molt diversos, amb vegetació densa i rocam. Sovinteja les construccions humanes, cal recordar que l’únic registre no bibliogràfic d’aquesta espècie prové d’una captura que ha estat realitzada en una casa habitada dins del poble de Margalef; la tendència antropòfila de la rata cellarda queda doncs constatada a l’àrea d’estudi.


Biologia
La rata cellarda, a l’àrea d’estudi, és un animal actiu des del capvespre i, sembla, fins a trenc d’alba. No obstant això, a la primavera, i regularment relacionada amb la reproducció, pot presentar activitat diürna encara que molt irregular. L’activitat és alta al gener i febrer, es redueix molt a l’agost i setembre, és important a la tardor i quasi desapareix a la segona meitat de desembre (GOSÀLBEZ, 1987a, 1987c; CASTELL & MAYO, 1993).
És una espècie hivernant. Registres històrics del vessant més meridional del massís de Montsant així ho confirmen. Les baixes temperatures, de 0-5º C, i/o la manca d’aliment condicionen l’entrada en hibernació. A la tardor els individus acumulen una gran quantitat de reserves en forma de greix per sota de la pell i entre les vísceres. Des del setembre, la seva activitat disminueix i a finals d’octubre, principis de novembre, entren en hivernació. (GOSÀLBEZ, 1976, 1987a, 1987c; CASTELL & MAYO, 1993; BLANCO, 1998b). Segons els comentaris de la gent gran de pagès, al Montsant la hivernació la fan en un niu que disposen en una fissura del rocam o dins del tronc d’un arbre; però no seria rar trobar-la en llocs habitats. Durant l’hibernació poden despertar-se espontàniament en intervals de 2 a 8 dies sempre cap al tard o a la nit. A finals de març i principis d’abril acaba la hibernació i els animals apareixen molt prims. La duració d’aquest període depèn de les condicions climàtiques. La letargia del joves és menor que la dels adults, durant com a màxim 50 dies (GOSÀLBEZ, 1987a, 1987c; CASTELL & MAYO, 1993; BLANCO, 1998b). S’hauria d’esbrinar si les poblacions de rata cellarda al Montsant pateixen, durant l’estiu, el fenomen anomenat “estivació”, és a dir, una segona letargia deguda a les fortes temperatures dels mesos de juliol i agost.
L’alimentació de la rata cellarda és variada, en funció de l’habitat i de l’estació de l’any, però fonamentalment és d’origen animal (insectes i altres artròpodes, i petits vertebrats: micromamífers, rat-penats, amfibis, rèptils, pollets o fins i tot aus adultes); també menja gemmes, llavors i fruits (gàlbuls de savina, móres, pinyons, castanyes, entre d’altres), i ous, cera i mel (GOSÀLBEZ, 1976, 1987a, 1987c; BLANCO, 1998b).
Amb les poques dades de que disposem, no podem avançar cap informació referent a la seva reproducció al Montsant. Sembla que el període de reproducció començaria a la primavera, i es prolongaria fins uns dos mesos abans de la hibernació. El període actiu de les femelles seria curt, i només es donaria un part per femella i any. El nombre d’embrions per part és de 2 a 7 amb una mitjana de 4. En els ambients mediterranis s’observen dos augments poblacionals, en primavera i tardor, i dos disminucions, en hivern i estiu (GOSÀLBEZ, 1987a, 1987c; BLANCO, 1998b).
Les rates cellardes no són presa freqüent d’altres espècies. Els principals enemics naturals són els petits carnívors i les aus rapinyaires.

Interacció amb l’ésser humà
L’alimentació de la rata cellarda comporta el control de les poblacions d’insectes, per tant, resulta molt beneficiosa per als interessos econòmics de la gent del camp.

Alguns d’aquests animals poden ser atrapats en paranys destinats a rates i ratolins, o morts per error, en confondre’ls amb aquests.



També caldria tenir en compte la possible mortalitat per productes fitosanitaris, que s’acumularien en el seu organisme, procedents de les preses contaminades dels quals s’alimentaria (SHEFFIELD et al. 2001).

Estat de conservació i mesures de protecció
Segons BLANCO & GONZÁLEZ (1992) i INSKIPP & BARZDO (1993), la rata cellarda és una espècie “no amenaçada”, malgrat que el Conveni de Berna, sobre la conservació de la vida silvestre i el medi ambient a Europa, la inclou dins l’Annex III, d’animals la supervivència dels quals podria veure´s amenaçada si no s’adopten especials precaucions. D’acord amb els criteris de la UICN (2001), entra dins la categoria de “preocupació menor”. Tot i així, la rata cellarda és una espècie cada vegada més rara al Parc Natural de la Serra de Montsant, i, encara que no hem detectat els factors directes d’amenaça. Caldria un coneixement molt més precís de l’actual grau de conservació de la seva població al territori.



Download 3,28 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish