Ensiklopediyasi



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet148/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   144   145   146   147   148   149   150   151   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

IROQ -
qarang 
Yaqin Sharq.
IRSIYAT
N im a s a b a b li q o q i o 't u ru g 'id a n a y iq to v o n
e m a s , b a lk i fa q a t q o q i o 't o 's ib c h iq a d i?
N im a uchun itdan ku c h u k ch a la r, m u sh u kd a n
m u s h u k c h a la r tu g 'ila d i va n e g a hech m ahal 
a ksi b o 'lm a y d i? Q a n d a y s a b a b g a ko 'ra fa r- 
z a n d la r o 'z o ta -o n a la rig a , a k a -u k a la r o p a -s i- 
ngilla rig a o 'x s h a y d i?
Y u z yil m uqaddam o'sha paytlari hech kim - 
ga m a ’lum bo'lm agan ch e x olim i G reg o r M en­
del n o 'x a t o 's im lig i u stid a o 'z in in g k o 'p y illik
m a s h h u r ta jrib a la rin i b o s h la g a n edi. U ning 
a n iq la s h ic h a , o ta -o n a lik b e lg ila ri, m a sa la n , 
g u ln in g shakli, rangi va b o sh q a xu s u s iy a tla ri 
« a vlo d » g a irs iy a tn in g q a t’iy q o n u n la ri h o lida
o 'ta d i.
H a r q a n d a y jo n li o rg a n iz m n in g a s o s i hu- 
ja y r a d ir . H u ja y r a la r b o 'lin ib k o 'p a y g a n i 
u c h u n h a m o rg a n iz m o 's a d i. B iro q u la r 
a y n a n o ta -o n a k a b i o rg a n iz m n i y a ra tis h
www.ziyouz.com kutubxonasi


uchun buyruqni q a ye rd a n o la d i? O ta -o n a d a - 
gi b e lg ila r fa rz a n d g a q a y ta rz d a o 'ta d i?
M e n d e l h u ja y r a la r d a ir s iy b e lg ila r n in g
o 'tis h in i b o s h q a ru v c h i k ic h ik v a h e c h k im - 
g a k o 'rin m a y d ig a n z a r r a c h a la r b o r, d e b
fa q a t ta x m in q ilg a n e d i. O lim h a tto u la rg a
g e n la r d e g a n nom ham b e rdi.
Y u z m ing m a rta katta q ilib k o 'rs a ta d ig a n
e le k tro n m ik ro s k o p la r p a y d o b o 'lg a n d a n
so 'n g ham da fan ulkan yu tu qla rg a erishib, in­
son h u ja yra n in g o 'z in ig in a e m a s, balki uning 
eng m ayda za rra ch a la ri - m o le ku la la rn i ham
ko 'ra o la d ig a n b o 'lg a n id a n ke y in g in a b u yu k 
o lim n in g bu fa ra zi tasd iq la n d i.
B iz g e n d e b a ta y d ig a n n a rs a y irik m u ­
ra k k a b o r g a n ik m o d d a m o le k u la s id ir -
k im y o g a rla r bu g 'a ro y ib m o d d a g a q isq a ch a
D N K d e b n o m b e ris h d i. D N K n in g h a r b ir 
za rra ch a si a lohida bir buyruqki, unda hujayra 
q a n d a y m o d d a n i q a ch o n ya ra tis h i ke ra klig i 
ko 'rs a tilg a n .
B u yru q n i o v o z ch iq a rib aytish, h a rfla r y o r­
d a m id a yozish yoki M orze alifbosi - nuqta va 
tire la r o rq a li u za tis h m u m kin . D N K da esa 
buyruqlar kim yoviy m oddalarning turli birikm a- 
la ri b ila n y o z ilg a n . D N K z a rra c h a la ri k o 'p
b o 'lg a n i s a b a b li u la r jo y la s h g a n h u ja y ra
y a d r o s in i b u y r u q la r k ito b ig a o 'x s h a tis h
m u m kin . Bu b u y ru q la r a yn a n shu h u ja yra g a
ke ra k b o 'lgan m o d d a la r hosil qilinish i ham da 
butun organizm ning ham m a hujayralarida bar­
cha m o d d a lar yaratilishi uchun zarurdir.
O d a td a h u ja yra la r m u a yy a n «ixtiso slik» ka
eg a b o 'lg a n id a n keyin (teri, m u sk u l, su yak, 
qon va b o sh q a hujayralar), ular o 'z ya d ro la ri- 
d a u n g a y o z ilg a n n a rs a n in g h a m m a s in i 
em a s, balki fa q a t shu x u ja y ra d a g i ish uchun 
z a r u r b o 'lg a n m a ’ lu m « q a to r » la r n ig in a
« o 'q iy d ila r» .
B iroq h u ja y ra la r d o im o a jd o d -h u ja y ra la r- 
d a n
o lin g a n
g e n la r d a
« y o z ilg a n i»
bo 'yicha g in a ishlaydi. Irsiyat sababi, fa rza n d - 
larning o ta -o n a la rig a o 'xs h a sh lig in in g sababi 
ham aynan m ana shunda.
A g a r x ilm a -x il z o tli h a y v o n la r y o k i tu rli 
navdagi o 'sim lik la r chatishtirilsa, hujayralarda 
a y n a n b ir n a rs a to 'g 'ris id a (m a s a la n , gul 
to jib a rg in in g ra n gi - oq yo ki q iz illig i to 'g 'ri­
s id a ) ikki xil b u y ru q p a y d o b o 'la d i. A m m o
b u n d a y c h a tis h u v n a tija sid a d u n y o g a kelgan 
g ib rid h a yvo n yoki o 's im lik h u ja y ra la ri ikkala
bu yru q d an fa q a t bittasini bajaradi, xolos. A na 
shu sa b a b li ham g ib rid h a yvo n yo ki o 's im lik
nim a si b ila n d ir « o ta » s ig a va n im a si b ila n d ir 
« o n a » s ig a o 'x s h a s h bo 'la d i.
B a ’za n h a yvo n yo ki o 's im lik d a b ird a n ig a
o ta -o n a si yoki a vvalg i a jd o d la rid a b o 'lm a g a n
m u tla q o ya n g i x u s u s iy a tla r v u ju d g a keladi. 
D em ak, q a y s id ir g e n la rd a kim y o viy « h a rf» la r 
o 'rin a lm a s h ib q o lg a n , y a ’ni b o s h q a c h a kim ­
yo v iy buyruq p a ydo bo'lgan.
B u n d a y « x a to » la r ko 'p in ch a o rg a n iz m z a ­
harli m o d d a la r yoki rentgen va ko s m ik n urlar 
ta ’s irig a u c h ra g a n id a y u z b e ra d i. B io lo g la r 
h a y v o n v a o 's im lik la r o r a s id a n fo y d a li 
« xa to » la ri b o 'lg a n la rin i to p ib , u la rd a n ya n g i 
zo t va nav ya ra tishd a foydala n ish a d i.
H ozirgi va q td a o lim la r g e n larid a «xato»lari 
b o 'lg a n o 's im lik la rn i ko 'p ro q hosil q ilish va 
u la r o ra s id a n o d a m la rg a fo y d a k e ltiris h i 
m u m k in b o 'lg a n « x a to » la rn i ta n la b o lis h
m aqsadida o 'sim likla r urug'iga rentgen nurlari 
v a k im y o v iy m o d d a la r b ila n m a x s u s ta ’s ir 
k o 'rs a tis h m o q d a .
A n a shu u su ld a m a d a n iy o 's im lik la rn in g
ko 'p la b yangi va sa m a ra li navlari yaratilgan.

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   144   145   146   147   148   149   150   151   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish