Dilorom qosimova menejment nazariyasi

7.3.  M en ejm en tn in g  ijtim o iy -p six o lo gik   u su lla ri
M e n e jm e n tn in g  ijtim o iy -p six o lo g ik   u su lla ri  -   bu  ish la b   ch iq a ru v - 
chi  v a   ay rim   s h a x s la rg a   u la rn in g   ijtim o iy   e h tiy o jla ri  v a   p six o lo g ik
91

---

x u s u s iy a tla r ig a   t a ’s ir  e tis h   b ila n   b o s h q a ris h   v o s ita s id ir.  M e n e j­
m e n tn in g   ijtim oiy-psixologik  u su lla rin i  q o 'lla sh   k o rx o n a d a   y u z  be- 
ra y o tg a n   ijtim o iy   ho d isa larn i  c h u q u r  o 'rg a n is h ,  x o d im la r  n e rv   siste- 
m asi  kay fiy atig a  t a ’sir  e tu v c h i  psixologik  (ru x iy )  om illarni  bilishni 
ta la b   etad i.
Ishlab  c h iq a rish   s h a ro itid a   so tsio lo g iy a   k ish ila r  ijtim o iy   aloqa- 
si  s h a k lla n ish in in g   aso si  b o 'lg a n   m e h n a t  om illarini  o 'rg a n a d i,  ijti­
m oiy  tiz im la r,  s h u   ju m la d a n ,  ish lab   c h iq a rish   tizim i  riv o jlan ish i  v a  
am al  qilish  q o n u n iy a tla ri,  k ish ila rn in g   ja m iy a tn in g   tu rli  q atlam id a- 
gi  x u lq -a tv o ri  q o n u n iy a tla rin i  ta d q iq   q iladi.  Ijtim o iy   p six o lo g iy a  
g u ru h   v a   o m m a   p six o lo g iy a sin in g   x u s u s iy a tla r i,  u la rn in g   sh ax s- 
n in g   on g i  v a  x u lq ig a   t a ’siri,  k ish ila r  fao liy atin i  ra g 'b a tla n tiru v c h i 
om illar,  kayfiyat,  ijtim o iy   fik rn L sh a k lla n tiru v c h i  om illarni  o 'rg a n a d i. 
S h a x s   p six o lo g iy asi  oliy  n e rv   fao liy ati  tu rla r i  v a   in so n   te m p e ra - 
m e n ti,  x a ra k te ri,  s h a x s n in g   iro d asi,  q o b iliy ati,  h issiy o ti,  x o tira si, 
a n g la s h   v a   h is  e tis h   q o b iliy atin i  o 'rg a n a d i,  m e h n a t  p six o lo g iy asi 
m e h n a t  faoliyati,  s h u   ju m la d a n ,  ra h b a r  v a   m u ta x a s s is la r  (k a sb iy  
x u s u s iy a t  v a   q o b iliy a tla ri,  k a d rla rn i  o 'q itis h   u su lla ri,  ish   v a   d am  
olish  ta rtib i,  k a d rla rn i  ta n la s h   v a   b ah o la sh   u su llari,  m e h n a t  jarayo- 
n in in g   p sixologik  jih a tla ri)  faoliyatini  o 'rg a n a d i.
K is h ila rn in g   fik rla s h   u s u lid a   o 'z g a r is h   y u z   b e ris h i  v a   u la r 
m a d a n iy   h a m d a   bilim   d a ra ja s in in g   o rtib   borishi  bilan  ijtim oiy-psixo­
logik  u s u lla rn in g   a h a m iy a ti  h a m   o rtib   b o rad i.  B u n d a y   s h a ro itd a  
s h a x s n in g   e h tiy o j  v a   m anfa& tlari  m a ’n a v iy   s o h a   to m o n   o 'z g a rib  
b o rad i.  0 ‘z  m e h n a tid a n   q o n iq is h n in g   m u h im   om ili  b o 'lib   ish la b  
c h iq a ru v c h ila rn in g   ra h b a r  bilan  o 'z a ro   y a x sh i  m u n o s a b a ti,  ish lab  
ch iq a rish d a g i  q u la y   ijtim o iy -p six o lo g ik   v a z iy a t  x iz m a t  qiladi.
M e n e jm e n tn in g   ijtim o iy -p six o lo g ik   u su lla ri  ish lab   c h iq a rish d a  
m a v ju d   ijtim o iy   m e x a n iz m n i  ( o 'z a r o   m u n o s a b a t  tiz im i,  ijtim o iy  
e h tiy o jla r)  q o 'lla sh g a   a so sla n ad i.  M e n e jm e n tn in g   ijtim o iy   u su llari 
ijtim o iy   ta r tib g a   so lish   v o sita sid a   a m a lg a   oshiriladi.
Ijtim oiy  ta rtib g a   solish  usu llari  turli  g u ru h la r v a   sh a x sla r  m aqsadi 
va  m an faatlarin i  an iq lash   va  ro stla sh   yo'li  bilan  ijtim oiy  m u n o sab at- 
larni  ta rtib g a   solish  v a   u y g 'u n la sh tirish   m aq sad id a  qo'llaniladi.
U la r  ju m la s ig a   ijtim o iy   ta s h k ilo tla r  n iz o m la ri,  s h a r tn o m a la r, 
o 'z a r o   m a jb u riy a tla r,  is h c h ila rn i  ta n la s h ,  ta q s im la s h   v a  ijtim o iy
92

---

eh tiy o jlarn i  q o n d irish   tizim i  kiradi.  Ijtim o iy   ta rtib g a   solish  u su llari 
in s o n   o m ili  fa o llig in i  o s h ir is h ,  b o s h q a r u v n i  d e m o k r a tla s h tir is h  
m a q sa d id a   h a m   qo 'llan ilad i.
M e n e jm e n tn in g   p six o lo g ik   u su lla ri  ja m o a d a   m aq b u l  p six o lo g ik  
h o la t  ta sh k il  e tis h   y o ‘li  b ilan   k ish ila r  o 'rta s id a g i  m u n o s a b a tla rn i 
ta rtib g a   so lish g a   q a ra tilg a n d ir.  P six o lo g ik   u s u lla rg a   kich ik   g u ru h  
v a   ja m o a la rn i  ta s h k il  e tish ,  m e h n a tn i  in s o n iy la s h tiris h ,  m a la k a li 
k a d rla r  ta n la s h ,  u la rn i  o 'q itis h   v a   h .k .la r  kiradi.
K ichik  g u ru h   va  ja m o a la rn i  ta sh k il  e tish   u su lin i  q o 'lla sh   kichik 
g u ru h d a g i  ish c h ila r  o 'rta s id a g i  m a q b u l  m iqdoriy-sifat  n isb a tin i  a n ­
iq lash   im konini  beradi.
M e h n a t  faoliyatini  in so n iy la sh tirish   d eg a n d a   ra n g la r,  m u siq a n in g  
ru x iy   t a ’sirid an   fo y d alan ish ,  b ir  xil,  o 'z g a rm a s   m e h n a tn i  b a rta ra f 
e tish ,  ijodiy  y o n d a sh u v n i  k e n g a y tiris h   tu sh u n ila d i.
K asbiy  ta n la s h n in g  m o h iy a ti  -   k ish ila rn in g   ru x iy   x u s u s iy a tla rin i 
u la r  b a ja ru v c h ila rig a   e n g   m o s  b o 'la d ig a n   qilib  ta n la s h d a n   ib o ra t. 
S h a x s n in g   ru x iy   x u s u s iy a tla ri  ju m la sig a   u n in g   qiziqish  v a   m ayllari, 
q o b iliy a ti,  te m p e r a m e n t  v a   x a r a k te r i  k ira d i.  S h u   sa b a b li  ra h b a r 
s h a x s g a   ra h b a rlik   q ilg a n d a   o 'z   o ld ig a  in so n   ru x iy   x u s u s iy a tla r i 
sh ak lla n ish i  v a  riv o jlan ish in i  o 'rg a n is h ,  u n in g   qiziqish  va  qobiliyati, 
te m p e ra m e n t  v a  fe’lini  bilish  v azifasin i  q o 'y ish i  k era k .
S h a x s n in g   ru x iy   x u su siy a tla rin i  in so n   fao liy atid a  a jra tib   tu sh - 
unib  b o 'lm ay d i,  c h u n k i  kishi  qobiliyati  va  f’eli  x u s u s iy a tla ri  u n in g  
faoliyati  h a m d a   x u lq id a  n a m o y o n   bo 'lad i.  In so n   h a y o ti  v a   o m m av iy  
faoliyati  u n in g   ru x iy   holatini  sh ak llan tirad i.  In so n n in g   q an d ay   h ay o t 
k e c h irish i,  n im a   b ilan   s h u g 'u lla n is h in i  b ilm ay   u n in g   q a n d a y   v u ­
ju d g a   k elg an lig i,  u  yoki  bu  n a rs a g a   qobiliyati  riv o jlan g an lig i,  fe ’li 
sh a k lla n g a n lig in i  an g la b   b o 'lm ay d i.
In s o n ,  av v a lo ,  o 'z in i  ijo d iy   s h a x s   s ifa tid a   b a h o la y d i.  Is h c h i 
m e h n a tg a   b u n d a y   n u q ta i  n a z a rd a n   q a ra m a y d i:  m o d d iy   e h tiy o jla r 
b irlam ch i  bo'lib,  u la r  q o n iq q a n d an   s o 'n g   n is b a ta n   y u k s a k   insoniy 
e h tiy o jla r  ilgari  su rilad i.
In so n   faoliyati  m a ’lum   ra g 'b a tla n tiru v c h i  o m illarg a  a so sla n g a n  
bo'lib,  m a ’lum   m a q sa d g a   e rish ish g a   q a ra tilg a n d ir.  R a g 'b a tla n tiru v c h i 
o m il  -   m a q s a d   m u n o s a b a ti  in s o n   fa o liy a ti  o 'z a g id ir .  U m u m iy  
m a ’n o d a   ra g 'b a tla n tiru v c h i  om il  -   bu  in so n n i  faoliyat  y u ritis h   u c h u n
93

---

u n d o v ch i  om il  b o'lib,  m a q sa d   e sa   in so n   u n i  a m a lg a   o sh irish i  n a ti­
ja sid a   e rish ish n i  x o h la g a n   n a rs a d ir.  R a g 'b a tla n tiru v c h i  om il  kishi 
xulqining  ichki  kuchidir.  P sixologiyada  uzoq  va  qisqa  ra g 'b a tla n tiru v c h i 
om il  a jra tilad i.  A g ar  in so n   fa o liy a tin i  ra g 'b a tla n tiru v c h i  om il  v a   o 'z  
oldiga  q o 'y g a n   m a q sa d   y aq in   k e la ja k k a   m o 'lja lla n g a n   b o 'lsa ,  u  q isq a 
m u d d a tli,  a g a r   u la r  u z o q   istiq b o ln i  q a m ra b   o lsa,  u z o q   m u d d a tli 
d eyiladi.  R a g 'b a tla n tiru v c h i  om il  d a ra ja si  b ilan   in s o n n in g   m e h n a t- 
ga,  y u tu q   v a  m u v a ffaq iy a sizlik k a  n is b a ta n   b o 'lg a n   m u n o s a b a ti  u z ­
v iy  b o g 'liq d ir.  F a q a t  u z o q   m u d d a tli  r a g 'b a tla n tir u v c h i  om il  m e h n a tg a  
ijodiy  m u n o s a b a td a   b o 'lis h   m an b aid ir.
R a h b a r g a   x o s   b o 'lg a n   m u h im   x u s u s iy a t  k is h ila r   fa o liy a tin i 
ra g 'b a tla n tiru v c h i  om illarni  yax sh i  bilish,  h a r  bir  kishini  u  yoki  bu 
vazifani  b a ja rish g a   qiziq tira  olishdir.  B u,  ay n iq sa,  u  yoki  b u   korxo- 
n a g a   ish g a   kirib,  u larn i  kelajakda  n im a  k u tish in i  bilish  lozim   b o 'lg an  
y o sh lar  bilan  ish lash d a  m u h im d ir,  R ah b ar  ishini  kim ,  q ach o n ,  qaysi 
sk rip k an i  chalishi,  qaysi  asb o b d a  m u siq a  chalishini  o 'rg a n g a n ,  kim  
n o to 'g 'ri  chalishi  m u m kinligini,  kim ni  qaysi  y erg a   q o 'y ish   kerakligi- 
ni  bilishi  lozim   b o 'lg a n   dirijyor  m e h n a ti  bilan  so lish tirish   m um kin.
Kishi  ru x iy   x u s u s iy a tla r in in g   u  b a ja ra d ig a n   ish  ta la b la rig a   m o s 
k e lm a s lig i,  o 'z   k a sb id ijn   q o n iq m a s lik   u n i  o 'z g a r tir is h g a   h a r a k a t 
q ilish g a,  x a to   qilish  e h tim o li  o rtis h ig a   v a  n a tija d a   m e h n a t  u n u m - 
d orligi  p a sa y ish ig a   olib  keladi.  A k sin c h a ,  a g a r  in so n   o 'z   qobiliyati- 
ni  to 'liq   n a m o y o n   qila  o lu v ch i  ish  bilan  b an d   b o 'lsa ,  u  o 'z   m e h n a ti- 
d a n   m a m n u n   b o 'lad i,  k a sb n i  te z   e g allay d i  v a   m e h n a t  u n u m d o rlig i 
y u q o ri  b o 'la d i.
I n s o n   u c h u n   f a q a t  m o d d iy   r a g 'b a t   m u h im   d e b   h is o b la s h  
n o to 'g 'r i.  U n g a   ju d a   k o 'p   n a r s a   -   u m u m iy   ish d a   o 'z   x issa si  bor- 
ligini  his  e tish ,  o 'z in i  m e h n a t  orqali  n a m o y o n   e tish ,  o 'z   m alak a si 
bilan  g 'u ru rla n is h ,  o 'rto q la ri  h u rm a tig a   s a z o v o r  b o 'lish   va  h .k .la r 
h a m   m u h im d ir.  K o 'p ch ilik   k ish ila r  s h a x s iy   faro v o n lik k a  b o sh q a la r 
h iso b ig a   e ris h ilg a n   s h a x s iy   m u v a ffa q iy a t  o rq ali  e m a s ,  m a m la k a t 
i q t i s o d i y o t i g a   q o 's h g a n   m e h n a t i   h is o b ig a   e r is h is h   lo z im lig in i 
t a ’k id la y d ila r.
I z la n is h la r   m e h n a t g a   n i s b a t a n   m u n o s a b a tg a   t a ’s ir   e tu v c h i 
ra g 'b a tla n tiru v c h i  o m illa r q u y id ag i  ta rtib d a   ta q sim la n ish in i  k o 'rsa td i: 
m e h n a t  m o h iy a ti,  ish  haqi,  y u q o ri  la v o z im g a   e g a   b o 'lish   im koniya-
94

---

ti,  ish n in g   qiziqarliligi,  m e h n a tn i  ta sh k il  e tish ,  m a ’m u riy a tn in g   ish- 
ch ig a   n is b a ta n   m u n o sa b a ti.