Charles Dickens was an English writer and social critic. During his lifetime, his works enjoyed unprecedented popularity. He is now considered a literary genius



Download 1,02 Mb.
Pdf ko'rish
bet17/18
Sana03.06.2022
Hajmi1,02 Mb.
#632992
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   18
Bog'liq
mustaqil ish LC

To Be 
Read at Dusk

It is a remarkably abrupt ending. Where do the couriers disappear to? The entire piece has 
such a dreamlike quality, that we wonder if they were ever really there. And five? Who was the 
fifth? Was it the narrator? Was Charles Dickens watching himself? 
To answer this, I have to return to the beginning of the story. It is not long before another 
dissonance hits me: a mismatch between voices. Who is telling this story? 
“This is not my simile.”
This is the third sentence, and oddly it has switched to the present tense. It is as if another 
voice has come in, not a courier—and not the narrator either—who would surely have continued in 
the past tense. It must be Charles Dickens himself, keen to deny the likeness, from outside the time 
of the narrative. And also as a consequence, he puts the idea of “similes” in our minds. 
We are told that the simile passed unnoticed: 
“none of the others took any more notice of it than they took of me”



Is this the author? Or have we returned to the eavesdropper, who is part of the narrative, 
and therefore exists in the past? Already we have a duality, and something hidden. By denying the 
likeness of the setting sun on the snow to that of wine, the author diverts us from the more sinister 
image which is passing through our minds, placed there by the ending of the sentence, about all 
the dead bodies: that the setting sun is like spilt blood: 
“looking at the reddened snow, and at the lonely shed hard by, where the bodies of belated 
travellers, dug out of it, slowly wither away, knowing no corruption in that cold region.”
We thus begin to suspect right at the beginning, that just as under the snow, there is much 
hidden blood, and the simile is not so innocent after all. Perhaps each of the events in this story—
perhaps even the story itself—is a simile for something else, something even more disturbing. 
The couriers all insist that they do not speak of ghosts, but what else could these tales be? 
And here we wonder, and begin to question the power of nurture over nature, of will over fate, and 
of self over psychology. 
The first tale could easily be called 
“The Stolen Bride”
, and remains a classic of psychological 
horror: the Demon Lover genre. Perhaps its earliest incarnation was by Goethe in 
“The 
Erlking”
and later Sheridan Le Fanu would make the theme famous in 
“Schalken the Painter”

The palazzo hints of ruin, is 
“like a tomb”
with a smell 
“grown faint with 
confinement”
suggesting repression. The names 
“Dellombra and Clara”
are opposites; shadows 
and light. Are we being told that Clara is schizophrenic, and Dellombra is either imagined, or guilt-
induced, or a metaphor for her dark side; possibly a sexual desire? Dellombra bearing her off in a 
coach might symbolise her being driven by her own desires (or even an addiction to laudanum). 
The husband’s darker side might indicate that Clara lost her virginity, and Charles Dickens might 
be suggesting very obliquely that Clara is no longer the rider, but the hostage of the coach drawn 
by those dark horses. 
If this seems far-fetched, then why else should Clara’s husband gradually encourage her to 
accept the reality of the man she first saw in her dream? It seems callous—unless it is a metaphor. 
An inhibited Victorian female who had led a sheltered life, might well faint at the idea (as Clara 
did, when she saw the face.) Perhaps the husband is not so insensitive after all, but trying to 
encourage his wife to see and feel the sensual or sexual desire of her “dark side”. 
Or maybe after all, it is just a ghost story, and we are never to know what happened to the 
young wife. 
The story about twins does not seem so straightforward either. The idea of those close to 
each other visiting each other at the point of death is a well-known phenomenon. But here, the 
dying brother “visited” his twin in spirit form, before he had actually died. What does this signify? 
Or is it just a trick, to unnerve the reader even more? 
The story was written more than 30 years before 

Download 1,02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   18




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish