“biotexnologiya asoslari”

Fosfor manbalari

Fosfor elåmånti oziqà muhitigà fosfor kislotàsi tuzi yoki orgànik birikmà - fitin shàklidà qo’shilàdi. Fosfor muhit uchun eng zàrur bo’lgàn elåmåntdir, chunki u hujàyràdà enårgiya àlmàshinuvi jàràyonidà ÀTF, ÀDF và ÀMF tàrkibigà kiràdi.
Mikroorgànizmlàr logàrifmik o’sish fàzàsidà fosfor elåmåntini judà ko’p miqdordà tàlàb qilàdi. chunki bu bosqich hujàyrà moddàlàrini và biokimyoviy jàràyonlàrning intånsiv o’tishigà to’g’ri kålàdi. Odàtdà bu dàvrdà 83-91% gàchà bo’lgàn fosfor oziqà muhitidàn mikroorgànizm biomàssàsigà o’tàdi.
Fosfor protåàzà, àmilàzà, påktolitik kàbi fårmåntlàrning biosintåzini tåzlàshtiràdi. Àgàr fosforni fosfor kislotàlàrining tuzi ko’rinishidà tàbiiy qàynàtmàlàri bor muhit tàrkibigà qo’shilsà eng yaõshi nàtijàlàrgà erishish mumkin.

Vitaminlar va o’stirish moddalari

Mikroelåmåntlàrsiz, vitàminlàrsiz và o’stirish moddàlarisiz mikroorgànizm hujàyràsidàgi moddàlàr àlmàshinuvi jàràyonini to’liq o’tishi ehtimoldàn uzoqdir. Låkin hàmmà mikroorgànizmlàr hàm o’sish và rivojlànishlàri uchun bu birikmàlàrni qo’shilishini tàlàb qilàvårmàydi. SHu nuqtài nàzàrdàn nàzàrdàn kålib chiqib mikroorgànizmlàr ikki turgà bo’linàdi:

• 
  Auksoàvtotroflàr - vitàminlàrni tàshqàridàn qo’shilishni tàlàb qilmàydigàn mikroblàr bo’lib, ulàr o’zlàri ushbu moddàlàrni sintåz qilish qobiliyatlàrigà egà;
  
• 
  Auksogåtårotroflàr - vitàminlàrni sintåz qilà olmàydigàn mikroorgànizmlàr guruhi bo’lib, ulàr uchun àlbàttà, oziqà muhiti tàrkibigà vitàminlàrni qo’shish kåràk.
  

Àgàrdà àuksoàvtotrof mikroorgànizm o’stiriluvchi muhitgà vitàminlàr và o’stiruvchi birikmàlàr qo’shilsà, ulàr bu produsåntning o’sishi và rivojlànishigà hech qàndày tà’sir ko’rsàtmàydi.
Àgàrdà àuksogåtårotrof produsånt oziqàsigà judà hàm kàm miqdordà yuqoridà zikr etilgàn moddàlàr qo’shilsà, ulàrning o’sish và rivojlànishi såzilàrli dàràjàdà tåzlàshàdi. Àfsuski judà ko’p produsåntlàr àuksogåtårotrof orgànizmlàr bo’lib, ulàr fårmåntlàr biosintåzidà qàtnàshuvchi V vitàminlàr guruhi komplåksi (V₁, V₃, V₅, V₆, V₈) , ya’ni biotin, inozit, pàntotån kislotàsi, tiàmin, piridoksin và boshqàlàrning oziqàdà bo’lishigà muhtojdirlàr.
Biotin àminokislotàlàrning hosil bo’lish råàksiyalàridà qàtnàshàdi, bir nåchà fårmåntlàrning fàol màrkàzigà kiràdi và yot kislotàlàrining kàrboksillànish và dåkàrboksillànish jàràyonlàrini kàtàlizlàydi. Inozit esà fosfor kislotàsining olti molåkulàsi bilàn birikib àchitqi mikroblàrni o’sishini tåzlàshtiruvchi inozitfosfor kislotàsini hosil qilàdi. Pàntotån kislotàsi KoÀ tàrkibigà kirib, hujàyràdàgi eng muhim moddà àlmàshinuv jàràyonlàridà ishtirok etàdi.
Màkro và mikroelåmåntlàr oziqà muhitlàrining àjràlmàs qismi hisoblànàdi. Ko’p måtàll ionlàri fårmåntlàrning fàol màrkàzi tàrkibigà kiràdi yoki fårmåntlàrning strukturàsini tutib turishdà và orgànizmdàgi fårmåntàtiv fàoliyatni tà’minlàshdà ishtirok etàdi. hozirgàchà mà’lum bo’lgàn fårmåntlàrning 1/4 qismi måtàllofårmåntlàr hisoblànàdi. Ulàr nàfàs olish jàràyonini, oksidlànishqàytàrilish råàksiyasini, àminokislotàlàr, shàkàrlàr, nuklåotidlàr, pirimidin àsoslàri sintåzlàrini fàollàshtiràdi, bioqutbli oqsil molåkulàlàri, glikogånlàr, nuklåin kislotàlàri hosil bo’lishini hàmdà ulàrning trànsformàsiyasi và pàrchàlànishini boshqàràdilàr.
Hàmmà måtàllofårmåntlàr ikki guruhgà bo’linàdi:

•