Acta de sessió del ple de l’ajuntament identificació de la sessió



Download 81.41 Kb.
Sana23.06.2017
Hajmi81.41 Kb.

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT



Identificació de la sessió


Núm.: 6


Caràcter: extraordinària

Data: 10-10-12

Horari: 20,00 h a 20,55 h.

Lloc: saló de sessions de la casa consistorial

Hi assisteixen:


  • Robert Fauria Danés

  • Carles Testart Rossell

  • Albert Santaugini Homs

  • Laura Pagespetit Zamora

  • Núria Navarro Pont

  • Joan Xandri Ferreras

  • Joan Ramon Veciana Martínez

  • Jordi Rotllant Cors

  • Jennifer Gallardo Bustos

  • Jordi Moragas Rotllant

  • Joan Garriga Crous

  • Anna Soler Turón

  • Antoni Pastor Munt

  • Màrius Valls Plans, Secretari


Ordre del Dia





  1. Moció per la creació d’un estat propi per Catalunya.

1.- MOCIÓ PER LA CREACIÓ D'UN ESTAT PROPI PER CATALUNYA


Sr. Fauria: Bona nit, benvinguts a aquest Ple extraordinari que s’ha convocat a l’Ajuntament de Sant Hilari, amb una moció que s’ha presentat aquí a l’Ajuntament per a la creació d’un estat propi. Us explico una mica com funcionarà aquest Ple. El Ple ordinari de l’Ajuntament el teníem previst per les nou i a l’entrar aquesta moció vam creure oportú fer un Ple extraordinari, per això s’ha avançat una hora, a les vuit, que som ara, per a la proposta de votació d’aquesta moció.
Hi haurà intervencions de tots els partits polítics, hi haurà el Secretari que llegirà la moció i hi haurà la primera intervenció, perquè defensa la moció que és qui la presentat que és en Joan Garriga, del grup d’Esquerra Republicana, després farà la intervenció el que desitgi, que suposo que deurà ser el seu portaveu del Partit Independent de Les Guilleries, i llavors tancaríem les intervencions que ho faria jo, com a portaveu del grup de Convergència i Unió, i com alcalde de Sant Hilari.
Un cop fet això farem una pausa perquè puguem parlar amb la gent, llavors està previst continuar amb el Ple ordinari a les nou, però pot ser que l’avancem com vam acordar tots el grups polítics, doncs si us sembla bé primer donar-vos la benvinguda a tot el poble de Sant Hilari, tenim la sala de Plens amb molta gent, donar la benvinguda a la gent que ens escolta per la ràdio, no sé si hi ha algú a baix, també hem posat altaveus per si hi havia afluència de més gent, però si no hi ha ningú més a baix donar la benvinguda a tothom que està aquí a la sala de Plens. Una sala de Plens avui amb molta participació, amb molta gent, una sala de Plens que queda plena i això demostra la voluntat del nostre poble i amb les ganes que tenim de tirar endavant un projecte de país per a tots plegats, doncs una vegada donada la benvinguda al poble de Sant Hilari passo la paraula al Secretari que llegirà la moció i llavors com us he explicat amb l’ordre d’intervencions.

(El Secretari llegeix la moció)


Sr. Fauria: Bé, moltes gràcies, passo la paraula a en Joan Garriga, portaveu del grup d’Esquerra Republicana de Sant Hilari.
Sr. Garriga Bona tarda a tots i a totes, permeteu-me que des d’Esquerra us donem les gràcies per la il·lusió que es detecta en aquesta sala. Aquesta sala de Plens avui fa honor al seu nom, està plena, i fa que tots plegats reivindiquem el que és nostre, declarant a Sant Hilari territori lliure i sobirà.
Molts hilariencs i hilarienques, il·lustres, o no, durant tots els anys de la nostra història vam mantenir i han mantingut la flama del nostre poble, de la nostra nació i la seva llibertat viva i encesa, ens l’ha anat traspassant de generació, en generació fins arribar a nosaltres, perquè nosaltres fem la darrere etapa d’aquest recorregut i emprenem el testimoni.
Estem contents, estem il·lusionats des del primer dia, quan fa mesos ja que Esquerra vam proposar aquesta moció, tots els grups municipals van fer pinya, una sola veu per un sol sentiment “la llibertat de Catalunya”. Pinya també amb l’Assemblea Nacional de Catalunya, tant a nivell local com a nivell comarcal, com a nivell nacional, han tingut la capacitat d’amor a la societat civil d’empènyer del món polític i de donar el pas decisiu demostrant amb força que amb democràcia es pot aconseguir tot el que ens proposem.
La tarda de l’11 de Setembre una marea humana va marxar sobre Barcelona amb el lema “Catalunya nou estat d’Europa”, cridant a una sola veu, una paraula: “independència”.
Desenes de milers de banderes estelades onejaven al vent mentre la il·lusió traspuava les cares d’aquell milió i mig o més de persones que ocupava la capital del nostre país, no es tractava de cap manifestació de protesta sinó un clam d’afirmació nacional.
La participació massiva del poble català a la manifestació de l’11 de Setembre, així com els continus atacs de l’estat espanyol a la Catalunya i a les seves institucions, han anat animant i animaran a molts pobles i a moltes comarques declarar-se territori lliure, amb benefici i amb defensa de tota la ciutadania catalana.
Aquesta moció davant del context crític que viu el país vol convidar a tots els vilatans, i per extensió, a tots els catalans i catalanes a actuar amb fermesa, en defensa dels interessos col·lectius i del bé comú, generant un clima de confiança i d’esperança pel poble català, en defensa d’una Catalunya lliure, socialment justa, cohesionada, radicalment democràtica enfront d’aquests que no volen la Catalunya lliure.
Ara que la centredreta nacional després del tsunami de l’11 de Setembre, sembla que s’ha encarrilat definitivament a la via de l’estat propi , juntament amb els altres forces de llarga tradició independentista, per formar, tots junts, un gran front dins de Catalunya, davant del unionisme de la tradició autoritària que accentua el seu discurs espanyolista i davant del unionisme democràtic que proclama el dret d’incidir però de manera molt descafeïnada, un front que accelerarà el procés independentista.

Per Esquerra aquesta moció vol ser la lluita contra l’ultraliberalisme que ens imposa un país de peatge, un país controlat financerament, un país espoliat, un país on s’atempta contra la llengua, contra la nostra cultura i que es nega a la nostra història.


Una lluita democràtica contra una Espanya que ens anomena “el problema catalán”, una Espanya que des de fa molts anys ha anat dictant decrets i lleis per frenar els drets dels catalans.
Generacions senceres d’espanyols amb poder, encara es sorprenen en veure que les coses són diferents de la seva visió centralista de l’Estat, doncs bé, ara hi ha l’oportunitat històrica de recuperar els nostres drets i la nostra llibertat. Que això els hi deixi de ser sorprenent d’una vegada per totes.
El més lamentable és que la nostra no llibertat és l’obstinació de l’Estat espanyol i dels seus pregoners, a viure instal·lats a la bombolla blindada dels territoris intocables, una cosa és que perdéssim Cuba, o que perdéssim Filipines, o el Sàhara, però la cessació d’un territori peninsular, això és obra del dimoni.
Això és el que resulta lamentable, la sensació que estem essent governats per una colla de mans d’utòpic, disposats a creure falsedats que dia sí i dia també van destil·lant, anys rere anys, amb els papers i les televisions del que ells anomenen televisions i diaris d’àmbit nacional.
Perquè per Espanya, deixem-nos de punyetes, soms una colònia, i a una colònia se l’esprem, se li treu tot el suc possible, se li roben els béns, es destrueix la seva cultura, es destrueix la seva llengua, no s’hi inverteix ni un cèntim, no fos que hi perdéssim diners, però no s’adonen que ara mateix, té menys prestigi el colonitzador que el colonitzat, i que el colonitzat sense el colonitzador pot anar a tot arreu amb prestigi i que Catalunya com a colònia tindrà la mateixa fi que les antigues colònies espanyoles a Amèrica, Àsia o Àfrica: la llibertat.
Aquesta moció és una demanda clara que els catalans i catalanes, com a poble, no ens volem ofegar en un vaixell que s’enfonsa, en un vaixell que només ens volen per posar-hi el carbó a la caldera, un vaixell que el capità fa vida botswana i el contramestre no sap si puja, si baixa o si ha de manar que el remolquin.

Catalunya sap navegar sola i sabem arribar a bon port .


Aquesta moció es vol posar de manifest que la capacitat d’autocrítica d’Espanya és nul·la, ningú en aquella Espanya virtual, ni polítics, ni periodistes, ni intel·lectuals, està disposat a considerar que potser el problema català, no és tant català, sinó més espanyol.

Espanya té un problema, en plena crisi econòmica apareixen molts centenars de milers de ciutadans disposats a un referèndum d’autodeterminació, i enlloc d’agafar el toro secessionista per les banyes, com han fet al Regne Unit, o com han fet al Canadà, es limiten a dir que la unitat espanyola és indestructible, que la història d’Espanya és gloriosa i que qualsevol intent democràtic d’expressar els desitjos col·lectius és il·legal. I últimament fins i tot amb idees militars, sol·licitant la presència de la guàrdia civil per enviar els consellers a casa, tot demanant l’ajuda de certs empresaris.


Tot això és perquè la capacitat de negociació no forma part de l’ADN espanyola. Aquestes són les respostes de l‘Espanya sorpresa, de l’Espanya perplexa, les forces armades, els jutges al Constitucional, la autèntica barrera de la voluntat popular, i sobretot la por dels empresaris nòmades com el Sr. Lara.
Quan una Catalunya independent seria un bon negoci per les empreses catalanes, ja que prioritzaria les inversions amb infraestructures que necessiten les empreses per desenvolupar la seva activitat empresarial.

Podríem disposar de recursos financers propis, que podrien convertir amb circulant les nostres empreses.

Tindríem la capacitat de potenciar els sectors que consideressin més estratègics, en fi, serien moltes i moltes avantatges.
Algunes veus potser poc convençudes diuen que si és idoni o no, presentar aquesta moció, donat que estem en època de campanya, en època d’eleccions i no sabem quin govern sortirà, amb tot cas esperar a veure que passa, però per nosaltres té més sentit que mai presentar-la, i presentar-la ara, perquè aquesta moció és l’expressió lliure d’un poble, d’una demanda cap al seu president i els seus governs, estiguin en funcions o ja surtin elegits.
El president Mas invoca en Macià, el Cambó, en Companys com exemple per fer país, per caminar cap a la llibertat, però hi ha una diferència molt important entre aquets presidents i l’actual. Una diferència que dóna sentit a aquesta moció, a les seves propostes i en el temps que es presenta: Macià, Cambó, Companys eren presidents que empenyien el poble cap a l’alliberament nacional, ara és el poble que empeny al nostre president i al nostre govern cap a la independència. La societat civil, a través de l’Assemblea Nacional Catalana d’Òmnium i altres entitats han posat de manifest, de forma clara, als nostres governants quines són les aspiracions de la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Els ajuntaments no hem de ser menys, hem de fer pinya, hem d’empènyer a qui toqui governar-nos doncs aquest procés no té marxa enrere, hem d’anar ràpids. no podem fer que es dilati el procés, o adormir-nos perquè l’estat de les autonomies s’acaba.

Aquest invent de la transició per a rebaixar les pretensions de les nacionalitats històriques no es pot mantenir. No podran mantenir des de Madrid les disset autonomies. La rescentralització d’Espanya s’ha d’agafar independents, com deia l’Imbert Barrera: tenim pressa, molta pressa.

La independència és urgent, milers de catalans, 800.000 d’aturats, 250.000 que no cobren res, no reben cap tipus de percepció. Els nostres autònoms, els empresaris, ofegats, sense accés al crèdit, els impostos que van pujant, la despesa publica que va baixant en un espiral sense final. Molts veïns i veïnes de Sant Hilari estan perdent la seva casa. No ens podem permetre el luxe de llençar més del 40% dels nostres impostos, el camí no serà senzill, però ho farem.
De fora i de dins hi haurà veus pregonant la por, veus que ens voldran fer tirar enrere, ja que hem tingut moltes mostres: diu que ens faran fora de la Unió Europea, que no som viables autonòmicament, que la constitució no ho permet, que el govern de l’estat espanyol no autoritzarà un referèndum, i que per tant seria il·legal, alguns empresaris que diuen que marxen, el ministre avui diu que s’ha d’espanyolitzar els alumnes catalans, no fos que es tornessin independentistes, i fins i tot alguns ens amenaçaran altra cop amb intervenció armada.

Cap proposta en positiu, cap proposta per seduir Catalunya, tot per espantar, tot per a fer-nos por, mentides i menyspreu, no tenen arguments, cap argument, per ells som seus, i prou.


Podríem passar hores i hores explicant arguments pels quals no convé formar part d’aquest estat espanyol, però segur que les sabeu totes i això s’allargaria molt, però per molt que diguin, si el poble català, de manera democràtica decideix que vol un futur diferent, que vol ser lliure, que vol tenir un estat propi dins la unió europea, no hi haurà res que ho aturi.
La lluita per a la independència genera il·lusió, perquè com a societat creiem amb nosaltres, confiem amb la nostra preparació com a col·lectiu, de ser capaços de tirar endavant aquest país. Aquesta és una lluita que no perdrem, perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona. Visca Catalunya independent!!!
Sr. Fauria: Bé, passo la paraula al Sr. Joan Ramon Veciana, portaveu del grup del Partit Independent de Les Guilleries.
Sr. Veciana: Molt bé, gràcies. Bon vespre a tothom. També és cert com deia en Joan que fa goig veure aquesta sala plena. També a tota la gent que ens escolta per la radio, i sé que no només des de Sant Hilari, sinó des de pobles que estan més allunyats també ens escolten. I tot això passa perquè avui és un més dels molts dies importants que estan passant al nostre país en els últims anys i esperem que sigui també, un més, dels molts que encara han de venir en els propers mesos, perquè avui Sant Hilari, com a municipi, i amb l’acord dels tres partits, i amb el recolzament de la ciutadania ens adherim als més d’un centenar de pobles que ja s’han declarat territori català lliure, i ens sumem així a un corrent social de demanda de llibertat per part de tota la ciutadania de Catalunya.
Ens agrada remarcar això, que és un moviment social de demanda de llibertat, perquè això és el més important. La societat està marcant el camí i està demanant als partits que actuïn, que comencin un procés de llibertat nacional, a partir de la voluntat popular.

De fet aquest moviment social també ha arrelat a Sant Hilari, primer amb “Sant Hilari decideix”, després amb la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha membres aquí, en el qual també estem en Joan i la Nuri Navarro, és a dir que també hi ha els tres partits representats, per tant aquest moviment també ha arrelat aquí a Sant Hilari, i això ja va començar, podríem dir, fa més de tres anys, no a l’Assemblea Nacional sinó als moviments aquests populars de reivindicació nacional. Arenys de Munt amb els referèndums no vinculants per a la independència, que van seguir a molts altres pobles de Catalunya, entre els quals Sant Hilari, i malgrat la decepció que posteriorment ens va portar veure que alguns dirigents polítics intentaven aprofitar això pel seu benefici polític, per la seva carrera política, aquest fet no va desanimar la societat civil que ha seguit lluitant i ha seguit empenyent i ha seguit creant moviments i demanant quelcom que cada dia fa més força, que és: “que la ciutadania de Catalunya vol la independència del seu país”.


Aquesta voluntat i les conseqüències que ha tingut en forma de moviments socials, va culminar podríem dir, tot plegat, a la manifestació de l’Onze de Setembre, i tot això ha fet veure als partits polítics que el tema de la independència no està només en l’agenda ciutadana, sinó que també l’han de posar ells en la seva agenda política de manera prioritària.
Aquest fet de que la ciutadania empeny molt per darrere, i sumat, segurament, a que al pacte fiscal hagi fracassat pel tancament de portes del Rajoy en el Mas, tot i que, ja es podria intuir que el pacte fiscal era una utopia difícil de realitzar, però tot això ha provocat que s’avancin les eleccions, i són unes eleccions que venen marcades clarament pel fet de la independència. No podem obviar que estem en uns temps que ens vindrà l’oportunitat de decidir moltes d’aquestes coses que estem defensant i dient aquí, per tant podríem dir que aquestes eleccions s’avancen per tres motius bàsics, un és el fracàs del pacte fiscal, la no possibilitat d’entendre’s Catalunya i Espanya en un millor tracte fiscal i que per tant Catalunya se senti una mica més ben tractada del maltractada que està. La manifestació de l’Onze de Setembre, com dèiem, i també sota el nostre punt de vista la tàctica electoralista de Convergència, que intenta aprofitar amb el seu criteri polític aquest moment per aconseguir una majoria absoluta que li permeti seguir jugant una miqueta amb aquest sentiment, perquè de moment no hem sentit encara si s’han expressat clarament a favor de la independència, o no, almenys el seu president.
Sobre aquest punt no podem oblidar que aquestes eleccions es convoquen, aprofitant aquest creixent sentiment català, però també per deixar anar una cortina de fum sobre l’actuació del govern de la Generalitat en els últims dos anys , això no ho podem oblidar. Un govern que ha aplicat retallades a tort i a dret amb un resultat desastrós pel benestar de la societat, però que en canvi ha eliminat l’impost de successions, un govern que ha endeutat el país en més d’un 40% en dos anys, que no ha aconseguit reactivar l’economia del país, sinó que s’ha incrementat el nombre d’aturat , contra el que s’han destapat diversos casos de corrupció. Un govern, que no oblidem, ha votat de la mà del PP les retallades a l’estat espanyol i els ajustos pressupostaris. En definitiva, un govern que al nostre entendre no ha estat a l’altura de la seva responsabilitat en al gestió del país, i aquestes eleccions, creiem que busquen tapar tot això aprofitant el sentiment majoritàriament independentista que hi ha en l’actualitat , però la societat no pot obviar tot allò que aquest govern ha fet malament i que ha provocat gran quantitat de manifestacions al llarg i ample de tot el país.
Des del PIG defensem el camí cap a la independència, però aquesta paraula maleïda que sembla pel vocabulari convergent, no ens pensem que és la solució miraculosa de tot el que està passant.
Sinó hi ha uns bons dirigents, que sàpiguen gestionar bé el país, la independència no resoldrà els problemes de desigualtats a favor dels rics i en detriment de les classes treballadores, ni resoldrà tampoc les intencions del govern de privatitzar la sanitat pública, ni de beneficiar aquells que pensen com ells i arraconar tots els que defensem un altre model de país, més just socialment, més igualitari i menys beneficiós per les classes poderoses.
Més enllà d’aquests retrets a la gestió al govern, que considerem imprescindibles per entendre allò que ens trobem en aquest moment, des del Partit Independent de Les Guilleries demanem a tots els partits polítics que expressin clarament el seu sentiment i la seva voluntat sobre la independència. Com hem dit les properes eleccions seran gairebé un plebiscit sobre la voluntat de la ciutadania en la reclamació d’independència i aquí tots els partits hauran d’expressar amb nitidesa i sense embuts la seva voluntat .

Està molt bé escoltar la veu de la ciutadania en un referèndum, i s’ha de fer, però més important és encara que cada partit digui clarament, si vol, o no vol, la independència, si votarà a favor, en contra, o s’abstindrà en un referèndum, i encara més si començarà, o si està disposat de començar el procés d’independència amb la declaració unilateral del Parlament de Catalunya, sense aquesta explicitació de la voluntat de cada partit no avançarem amb aquesta reivindicació nacional.


Perquè si tots els partits que diuen clarament que volen la independència sumen esforços, molt probablement aquesta independència es podria declarar en un temps més curt del que ens pensem. Si per contra hi ha una majoria absoluta de Convergència, al nostre entendre es paralitzarà per la voluntat pactista com ha dit el seu president, perquè l’únic que passarà és que potser es negociarà una petita millora per calmar les tensions i tot quedarà en un no res, això és el que creiem que la societat no demana ara, i nosaltres tampoc, demanem justament el contrari, demanem valentia als partits polítics per tirar endavant el procés d’independència, sense haver-nos d’entendre amb l’estat espanyol. Demanem als ciutadans que no es creguin els arguments catastrofistes de molts opinadors, com deia en Joan, que des de l’estat espanyol ens volen fer creure que Catalunya sense Espanya no podria tirar endavant.
Nosaltres no ho sabem, com no ho sap ningú, què passaria amb una Catalunya independent, però el que sí sabem és una cosa i és que pitjor que ara no podríem estar, per això reclamem aquesta valentia als polítics, la ciutadania els hi està ensenyant el camí, però són els partits polítics els que han de ser valents per recorre’l.
Aquests mateixos partits polítics saben per altra banda que si comencen aquest camí no estaran sols, que tindran el suport, tant de la ciutadania, com ja s’ha demostrat en repetides ocasions, com de tots aquells partits com nosaltres que estem d’acord amb aquesta reivindicació nacional.
Per altra banda i com ha vingut fent fins ara la ciutadania no pot cedir en les seves reclamacions. Ha de seguir empenyent els partits perquè aquest procés no s’aturi, ha de seguir creant moviments i iniciatives socials i populars que obliguin als partits polítics a continuar el procés d’alliberament nacional, i ha de tenir clar aquesta societat que sense aquesta empenta, que ha tingut fins ara i que ha transmès, no està clar que s’aconsegueixi l’objectiu de tenir un estat propi.
Acabem reiterant les demandes, tant a polítics com a ciutadania per continuar amb la línea d’actuació que ens permeti tenir l’estat propi en un temps no gaire llunyà. Des del PIG en posem al servei de totes aquelles institucions, administracions i partits polítics d’àmbit nacional que vulguin sumar esforços per declarar la independència de Catalunya el més aviat possible. Visca Catalunya i Lliure!!!.
Sr. Fauria: Bé, bona tarda, bona tarda a tothom, viure com alcalde de Sant Hilari un moment com avui, la veritat és que tinc la sensació, tinc la pell de gallina, experimento una sensació, una situació que no m’imaginava, la veritat és que els que ens dediquem a la política des de fa anys i els que estem aquí en aquesta Sala de Plens, poder viure aquests propers anys l’oportunitat de llibertat del teu país, l’oportunitat que el nostre país, que Catalunya, assoleixi la independència, els que ens dediquem a la política i els que estimem treballar pels ciutadans, mai ens haguéssim imaginat que això succeiria tant aviat.
L’Onze de Setembre hi va haver un punt d’inflexió, la gent de Catalunya va sortir i va anar a manifestar-se a Barcelona, hi va anar tot el país, un milió i mig de persones van manifestar-se, van expressar la seva voluntat, i aquell punt d’inflexió empesa per la gent ha provocat que el clima polític, la situació política i l’estat del nostre país ha canviat, la veritat és aquesta, la societat ens ha empès, la societat ha tirat endavant i ara als polítics ens toca, dic ens toca, perquè tots fem política i els ciutadans també han expressat, perquè al final els ciutadans també hem fet política, doncs ara ens toca a nosaltres liderar aquest procés.
Aquest procés no serà fàcil de liderar, si algú es pensa que en els propers anys això serà una passejada, i que això potser durarà poc, i ja tindrem la independència, és una utopia pensar això. La veritat és que si la gent ho té clar, si la gent empeny i si el poble de Catalunya decideix que ha d’anar per aquí, no hi ha ningú que ens pari.
Si mirem enrere en aquests moments, tallar les relacions amb la resta d’Espanya, això, moltes vegades serà impossible.- Qui no té família a l’altre canto?. –Qui no té algun familiar o algun amic?, però ara mirant enrere –Què ens aporta ara Espanya? –Res. Només que paguem, cada vegada que hi ha alguna manera de fer a nivell d’escola, ens diuen que el sistema no és correcte. Els pagaments cada vegada són pitjors, però la relació que nosaltres tenim amb la resta de l’estat això no canviarà res, i cada vegada hi ha més gent, i això ho hem de mirar d’explicar.
Molta gent que va venir ha estat molt ben acollida, i Sant Hilari som un poble acollidor, és un clar exemple de referència. A Sant Hilari, als anys setanta hi havia dos mil persones i després de la revolució industrial o de l’augment del nivell econòmic, va venir molta gent de fora, molta gent d’altres zones de l’estat.

Aquesta gent es va adaptar perfectament i la majoria dels seus fills ara tenen aquest sentiment de que Catalunya ha de tenir la independència, i fins i tot la gent que va venir de fora considera que és així, i cada vegada hem d’aconseguir que hi hagi més gent que pensi d’aquesta manera, i cada vegada hi ha més gent que pensa d’aquesta manera, perquè mirant enrere i mirant el que ens pot aportar l’estat espanyol, la veritat és que cada vegada és menys, menys i menys.

Només discussió, tancar la porta. La porta ens la tanquen constantment, i quan a un poble se li tanca la porta constantment, el poble diu prou
Jo crec que ens hem cansat durant trenta anys d’anar.... Tots heu viatjat a l’estat espanyol i qui no ha anat a Madrid, qui no ha anat a València i qui no ha anat a Andalusia, sempre hem estat ben acollits, sempre ens ho hem passat bé, però qui no ha discutit alguna vegada o altra, amb que si els catalans feu això, que si els catalans feu l’altre, perquè porteu el país d’aquesta manera, que si porteu les coses de l’altra.
Al final, jo crec que la gent se n’ha cansat, i no se n’ha cansat una petita proporció de la gent, se n’ha cansat cada vegada més gent. La majoria de gent del nostre país diu prou, s’ha acabat, i ara hem d’anar per un següent pas. Un següent pas que no serà fàcil, un següent pas que comença properament amb unes eleccions, unes eleccions que el poble de Catalunya decidirà lliurament a qui votarà, decidirà lliurament qui la de representar. Evidentment, jo com a representant de Convergència i Unió desitjo, ja ho enteneu que ho desitgi, que el vot sigui majoritàriament pel president Mas, però penseu també que el president Mas ha agafat una responsabilitat i un lideratge que l’està portant bé, el país li està reconeixent, de totes maneres és la voluntat del poble qui decidirà qui l’ha de portar endavant amb aquest projecte, qui l’ha de portar endavant amb aquesta visió de futur, i al final sereu tots, sereu tot el poble qui decidirà cap on hem de portar el país.
Econòmicament estem patint un espoli fiscal molt greu, setze mil milions que cada any van a l’estat espanyol i no tornen, setze mil milions que no ve d’ara, que portem anys, anys i anys que aquests diners se’ls queda l’estat espanyol i no tornen.

El producte interior brut tenim un diferencial de més d’un 8%, això és inviable, no hi ha cap país, no hi ha cap zona, no hi ha cap regió del món on es visqui aquesta situació, ni a Alemanya als estats més rics, ni Estats Units als estats més rics aporten a l’estat central el que estem aportant els catalans.


Fa pocs dies va venir el ministre de justícia, em sembla que era abans d’ahir, i va fer una conferència amb un discurs una mica ja diferent, els discursos de tots els ministres fixeu-vos bé que aquestes setmanes han estat constants, de no, de tancar la porta en banda, de no buscar solucions, doncs ell va fer un discurs una mica diferent, va dir: és qui si Catalunya se’n va, Espanya cau. –Què vol dir això? –Que encara hem des seguir fomentant aquest espoli?. Això no ho aguanta ningú.

És que penseu una cosa, ara ha arribat un moment, i això ho dic moltes vegades, que si no marxem, caurem, la situació és greu, perquè sinó marxem caurem amb ells, perquè de la manera que s’està portant el país és una manera que no és correcta, no hi ha lideratge, no hi ha projecte, no hi ha la manera de comunicar-se, se’ns està veient arreu del món que no tenim un referent, que no hi ha un lideratge polític, i sinó marxem en aquests moments, caurem amb ells.


Això s’ha de tallar, la manera de tallar-ho és començar aquest procés, procés que fixeu-vos bé, la sala de plens, avui és un clar exemple. –Quantes vegades queda plena, la sala de plens? Quan hi ha situacions de problemàtiques en un poble, quan s’inicia la legislatura, i avui, un dia on tot el poble, tots els grups polítics ens hem ajuntat , ens hem unit per tirar endavant aquesta moció, tirar endavant que Sant Hilari sigui declarat territori català lliure, i al final tot el poble ens hi empenyerà.
Com us deia hi ha altres territoris arreu del món que també hi ha aquests processos independentistes, a Escòcia s’està aprovant que es pugui fer un referèndum. Fixeu-vos bé que l‘estat anglès, tot i ser un estat també molt centralista i que mai ha tingut molts problemes a nivell de zones que volen la independència, ha arribat a un acord amb els escocesos, i els hi deixa votar, voteu si sí o si no, i ha arribat a un acord, sense cap mena de problema, sense que això hagi creat una discussió.
Al Quebec, al Canadà fa molts anys que declaren i fan referèndums, i l’estat, en el seu moment, va veure que si el Quebec demanava això, el que havia de fer, considerant que era una zona rica del Canadà i podia desenvolupar-se, i que el que volien era parlar en francès, perquè creien que el seu ensenyament a l’escola havia de ser en francès, i que si volien les seves infraestructures i la seva manera de ser, i que eren diferents, i tenien una història, i tenien una manera d’actuar, doncs ajudar-los i no posar-se a barrar-los les fronteres.
-Què ha fet l’estat espanyol des de fa trenta anys amb democràcia, i històricament més de tres-cents anys? Tancar-se sempre amb banda, mai buscar solucions.
Fixeu-vos que ara estem en un moment clar que ha passat això mateix. L’Estatut va ser un clar exemple. L’Estatut que ja ens sona a que fa molts i mots anys, no fa pas tants anys que ha passat. A vegades sembla que amb les coses hagin passat molts i molts anys, però no és així.

Aquí es va aprovar al Parlament, es va aprovar al Congrés, i perquè hi va haver un partit que ho va impugnar, un tribunal, posat a dit, va tirar enrere l’Estatut, fins i tot hi havia polítics que se’n reien, ja els hi hem passat el ribot.


Però, fixeu-vos bé que aquestes coses van creant pòsit, no queden en un sac buit. Totes les accions que es fan, arriben cada vegada, i van omplint, i el got en aquest moment ha vessat.
No hi ha volta enrere, us ho dic molt sincerament. Jo vaig estar amb el President Mas fa dos dies, a Vidreres, que inaugurava una planta d’ampliació de la lletera ATO, i el President ho té clar, el President ha agafat la batuta per tirar-ho endavant.
Aquí abans se’ns ha fet la interlocució de si Convergència és independentista, si Convergència dirà si volen la independència. Escolteu, no hi ha cap partit polític que sigui nacionalista que no vulgui la independència. Convergència Democràtica, i ara jo parlo en nom de Convergència Democràtica, si voleu, i com Alcalde de Sant Hilari, el meu objectiu és que Catalunya sigui independent.
La manera de fer els passos, la manera d’actuar o la manera de aconseguir-ho, be cadascú té la seva. Alguns poden considerar que és més correcte fer-ho d’una manera, alguns poden considerar que és més correcte fer-ho de l’altra, però hi ha una cosa que està molt clara, si el poble, i això ho he dit moltes vegades als de l’Assemblea Nacional de Catalunya, amb els d’aquí a Sant Hilari, si vosaltres empenyeu, nosaltres estarem al darrere. Si vosaltres ens exigiu, nosaltres estarem al darrere, perquè al final és la societat qui t’empeny.
Nosaltres, els polítics, només som el reflex de la societat, i els partits polítics que no volen la independència, aquí a Catalunya, de moment, no són el reflex de la societat, i això el poble ho ha de saber, i això poseu-vos al cap.

No em de tenir cap mena de submissió. Si la gent va a votar, i vota majoritàriament que vol la independència, amb partits polítics que volen la independència, el poble ha de decidir, no hi ha res que pari al poble. Però per tirar endavant tot això es necessita que hi hagi bones relacions internacionals, no es poden tancar les portes, s’ha de treballar bé, s’han de fer unes bones relacions.... Per això jo insistia en el fet que expliqueu les coses a la gent d’altres zones del país, que hi ha molta gent que ha vingut aquí d’altres zones del país que se’ls ha de convèncer, que al final no és una situació d’ara, que estem pensant amb els nostres fills, hem de deixar als nostres fills un país millor del que vam trobar, hem de deixar als nostres fills un Sant Hilari millor i hem de deixar als nostres fills una Catalunya millor.


Evidentment el qui es pensi que tenir la independència, la crisi s’haurà acabat també és una utopia. El que sí està clar és que podrem administrar els nostres recursos i no passaran situacions que no s’entenen, com el cas de carreteres que no s’han acabat, no passaran situacions que no s’entenen com inversions que havien d’arribar i no han arribat, no passaran situacions que aquí nosaltres paguem el peatge de les autopistes i altres llocs que no el paguen, no passaran situacions que resulta que hi ha zones de l’estat que tenen l’AVE des de fa 20 ó 25 anys i aquí encara no ha arribat a Girona, això no passarà, perquè al final els nostres recursos es quedaran aquí.
I els passos estan engegats i això no té volta enrere i us ho dic de veritat, no hi ha volta enrere. Ningú hagués pensat mai i ja us ho he dit que tinc la pell de gallina, no hagués pensat mai que la situació que tenim ara ens hi trobaríem tant aviat, empenyeu-nos, la societat ens ha d’empènyer i nosaltres els polítics hi serem. Hi serem perquè no hi ha volta enrere, la situació està engegada i això no es pot parar.
Una altra cosa que també és molt important que us digui és el tema fiscal i el tema d’impostos. S’està preparant i està ja molt apunt una manera de que els catalans paguin els impostos aquí, i això ja ha sortit als mitjans de comunicació. Això ja s’està preparant, ja hi ha administracions aquí a Catalunya que estan preparades i estan al dia per fer-ho, però després dependrà de la gent, que tothom i quanta més gent pagui els impostos aquí.
Nosaltres no volem tampoc quedar-nos tots els diners i que no hi hagi solidaritat, perquè al final nosaltres també hem rebut diners d’Europa. També hem rebut diners, i aquí a Sant Hilari és un exemple de fons europeu, és a dir que han pagat altres països més rics que el nostre per finançar projectes. Tampoc ens hem de tancar en banda, també nosaltres, a vegades, hem hagut de fer coses i inversions com el cas de la Residència i acollim gent de fora, hem de fer el mateix.
El fet que Catalunya recapti els seus impostos no vol dir que no vulgui ser solidari amb la resta de l‘estat, serem solidaris, però el que no podem fer és espoliats com estem ara, hi ha la manera de fer-ho però dependrà que la gent aposti i posi els seus recursos i pagui els seus impostos amb aquest sistema tributari.
Fixeu-vos bé també aquesta setmana hem tingut un altre ministre que avui s’ha lluït, al Congrés, on una moció d’Esquerra Republicana ha estat rebutjada perquè la Generalitat tingui competències en fer referèndums. Fixeu-vos bé la por que tenen, però el referèndum o la consulta, o el que sigui es farà, i això el President ho ha dit , i això no hi ha ningú que ho pari, i es farà ben fet, i es farà perquè al final sigui el més curt possible i el país pugui tenir la independència. Aquest ministre que va venir aquesta setmana, avui encara ens criticava el sistema d’immersió lingüística i ens criticava que les escoles parlin en català.
Fixeu-vos bé la bogeria que ha dit: “que finançaria a les escoles que ensenyin als seus fills amb castellà”. Això després de trenta anys que tenim un sistema educatiu que està funcionant, que tenim un sistema educatiu que els nostres fills hi han passat a l’escola, i que al final tant aprenen català com castellà, com anglès, com francès. El model educatiu que tenim a Catalunya no hi ha enlloc de l’estat espanyol que el tingui tant bo, i encara ens estant discutint això, encara en dia d’avui ens hem de sentir això.
Altres polítics d’altres zones d’Espanya que treuen el pit, com el de Galícia, dient: “nosaltres sí que hem estalviat, en canvi Catalunya resulta que ha gastat més del que tenia”. Resulta que sí que han estalviat però amb els diners que hem aportat nosaltres, perquè d’un límit de 100, Catalunya aporta 121 i d’un límit de 100, Galícia aporta un 88 , vol dir que la diferència l’aporta Catalunya, un diferencial molt important. D’aquesta manera també estalviaríem nosaltres si ens portessin els diners, però nosaltres hem creat durant molts i molts anys un estat del benestar, hem creat durant molts i molts anys un sistema educatiu, un sistema de funcionament, un sistema de seguretat que l‘hem de preservar, i ara us toca el poble de decidir, i que ens empenyi, i que actuï de la manera que està actuant .
Des d’aquí també m’agradaria felicitar com alcalde de Sant Hilari a la gent del nostre poble, que amb molta afluència vam estar a la manifestació, amb cinc autocars, organitzat per l’Assemblea Nacional de Catalunya del municipi, que ho van fer molt bé, i al final si el poble ens empeny això no hi ha ningú que ho pari. Us demanem doncs que estigueu al nostre costat i que al final aconseguim que el nostre país tingui la independència.
El President Mas va dir que si el poble empeny res no serà fàcil, però tot serà possible. Mireu de que sigui tot possible, empenyem entre tots a qui lideri en el paí. Mai com ara havíem tingut dirigents que estiguin disposats a anar a totes per aconseguir la independència, i dic independència, aquest és l’objectiu de tots plegats, i aquest és l’objectiu meu, dels meus companys i de cada vegada més gent en aquest país. Alguns en diuen un estat propi, però al final és això: independència. I al final és aconseguir que Catalunya tingui la independència.

Al final tot depèn de vosaltres, del poble, perquè el sistema democràtic que tenim res no el pot aturar, i al final si el poble decideix que Catalunya sigui independent, ho serà. Visca Sant Hilari i Visca Catalunya!!!


Sr. Fauria: Bé, si algú demana la paraula, després donarem ordre de paraules, però seguiríem una mica amb el que marca el protocol de l‘acte que és prou important i passaríem a la votació, i després donaré a qui vulgui la paraula, si us sembla bé, però votem, i així quedarà aprovada la moció que és el més important, que si no votem no queda aprovada.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.
(a continuació els assistents canten l’himne nacional de Catalunya “Els Segadors”)
Sr. Fauria: Donar-vos les gràcies a tots i totes per aquest acte, tal i com deia al principi ha estat un acte molt emblemàtic, ens sentim els que estem aquí al darrere orgullosos sobretot del poble de Sant Hilari, i orgullosos de tots vosaltres, de veritat us donem les gràcies per haver-nos acompanyat avui i nosaltres intentarem no defraudar-vos, tots plegats, tots, no només els que governen i els que estan a l’oposició, tots plegats.
Finalment tots nosaltres, tots els que estem aquí, som els vostres representants i estem al vostre servei i això, sobretot, ho heu de tenir sempre molt clar, i si algú, a vegades s’equivoca, no ho fa amb cap voluntat de fer-ho expressament, de vegades les coses són com són, però la voluntat nostra és d’estar al vostre costat i una prova d’això és l’acte d’avui. Moltes gràcies i esperem, d’aquí a poc temps, que sigui aviat, tenir un estat propi, tenir una Catalunya independent. Moltes gràcies.
1.- MOCIÓ PER LA CREACIÓ D'UN ESTAT PROPI PER CATALUNYA
Per la present, ens adrecem al Parlament de Catalunya, en general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana assumeixi, de forma unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d’un estat català lliure, independent, democràtic i social.
En la consulta popular celebrada el dia 13 de desembre de 2009, el poble de Sant Hilari Sacalm va expressar un sentiment molt majoritari de la seva població a favor de la independència de Catalunya, amb el 96,81% dels vots a favor, dels 1.566 votants, hilariencs i hilarienques majors de 16 anys que hi van participar. Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la present així com a declarar el municipi de Sant Hilari Sacalm com a territori català lliure i, a l’espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional.
Aquests acords estan determinats per la gravíssima situació social i econòmica que pateixen els veïns i veïnes de Sant Hilari Sacalm i, per extensió, de tot el poble de Catalunya com a conseqüència de la seva pertinença a l’Estat Espanyol. Avui, a Catalunya, l’atur afecta a 821.000 persones, el 20% de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40 % d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal suposa 16.409 milions d’euros per Catalunya i, localment, 2.251 euros per cada hilarienc i hilarienca un total de 12.105.314 euros anuals. És, doncs, davant d’aquest context crític que viu el país que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius generant un clima de confiança i esperança pel poble català.
L’Estat Espanyol ha demostrat la seva incapacitat per a administrar els recursos públics de forma eficient i per a garantir un funcionament ordenat de les seves institucions financeres supervisores, amb el Banco de España, en primer lloc. És un Estat que es troba en fallida econòmica i que ens hi pot arrossegar. Al mateix temps, ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb el govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns greus perjudicis al poble de Catalunya i posant en descrèdit internacional les seves institucions. Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha agreujat els desequilibris creats pel dèficit fiscal insostenible que pateix la Nació Catalana i que desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per al bon funcionament dels serveis de la Generalitat i dels ajuntaments. A més, ara s’anuncia, des del Govern Espanyol, que es promouran grans canvis legals que atemptarien, si és donen, contra l’autonomia local i, fins i tot, contra la pròpia existència del món municipal català i dels serveis que aquest presta al conjunt de la ciutadania.
Sentencies restrictives d'estatuts referendats, reformes educatives que posen en qüestió la unitat de la llengua catalana, decisions legals davant de certs actors que impunement mantenen els seus privilegis, polítiques econòmiques allunyades del teixit productiu català, dificultats permanents perquè els catalans i catalanes puguin mostrar-se al món segons la seva identitat, dèficit crònic de finançament i gestió d'infraestructures, amenaces permanents de sancions i restriccions per part de l'Estat Espanyol en relació a l'estatus administratiu i competencial de Catalunya etc., fan que el poble català se senti ferit en la seva dignitat i vulgui emprendre decidit el camí cap a la seva emancipació nacional.
Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a tema d’acollida i de diàleg.
És per tots aquests motius, i principalment per a preservar el benestar dels veïns i veïnes de Sant Hilari Sacalm, i per tal d’impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes treballadores que ja patim, que aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens està tocant viure.

En base a aquestes raons, tal com s’ha indicat, els reunits, per unanimitat, adopten el següent


ACORD
PRIMER. Declarar moralment Sant Hilari Sacalm territori català lliure i sobirà.
SEGON. Que el President de la Generalitat i el Parlament de Catalunya sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini més breu possible, en tot cas abans del 11 de setembre del 2014, i que convoquin, els referèndums i comicis necessaris per la independència de Catalunya.
TERCER. Sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la necessitat d’emprendre accions immediates com, entre d’altres, les següents: la creació dels corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics, la constitució immediata d’una administració fiscal i de justícia de Catalunya sense ingerències estrangeres; l’anunci a tota la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya i l’obertura de negociacions amb el Govern Espanyol per a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.
QUART. Que el Parlament de Catalunya acordi, amb caràcter immediat les mesures que cregui convenient que ordeni la transició fins a la constitució formal de l’estat català i, en especial, les següents:

  • Que les banderes oficials seran l'europea, la senyera i, fins al dia de la independència, l’estelada.

  • Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.

  • Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.

  • Que declari, a afectes administratius, el dia 12 d’octubre com a dia laborable.

  • Que demani l’empara i la mediació de les institucions internacionals de la Unió Europea, , per a garantir un procés democràtic cap el nou estatus jurídic.


CINQUÈ. L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm com a poble associat a Municipis per a la Independència, s’adhereix a l’Assemblea Nacional Catalana i a totes aquelles organitzacions cíviques culturals i administratives que treballen en favor dels drets nacionals de Catalunya i la seva emancipació com a país, en les diferents accions i estratègies que realitzin per a la llibertat de Catalunya.
SISÈ. Demanar al Parlament de Catalunya a estendre i difondre aquesta moció a la resta de territoris integrants de la Nació Catalana a fi de preservar-ne la seva unitat i identitat com a poble. En aquest sentit, reclamem el compromís de treball per tal que la independència del que avui és la Comunitat Autònoma de Catalunya no signifiqui, en cap cas, la renúncia de la nació sencera, sinó que el nou Estat Català tindrà entre els seus objectius assolir la reunificació política dels Països Catalans.
SETÈ. Finalment, des de Sant Hilari Sacalm, apel·lem a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre els pobles del món.
VUITÈ. Notificar-ho a la Presidència del Parlament de Catalunya i a tots els grups parlamentaris, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern Espanyol, als diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats, a l’Associació de Municipis per la Independència, per tal que aquesta ho comuniqui als seus municipis adherits, i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.

L’Alcalde aixeca la sessió, de la qual com a Secretari, estenc aquesta acta.


El Secretari Vist i Plau

L’Alcalde








Do'stlaringiz bilan baham:


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling

    Bosh sahifa